Resultats de la cerca

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona Consta que l’any 1739, essent mestre de capella de la catedral de Barcelona, fou el censor de Fragmentos músicos de fra Bernat Comes de Puig, publicats aquest mateix any  La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Es conserven les misses  Gaudent in coelis , per a vuit veus,  Salve Regina , per a deu veus, un Planctus in Passione Domini , alguna obra instrumental i un  Te Deum que s’interpretà l’octubre el 1759, amb motiu de les…

Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses pàgines per…

La primera destinació de la qual es té certesa fou la de l’església d’El Pilar de Saragossa, on fou nomenat mestre de capella l’any 1531 Del 1549 al 1562 i del 1566 al 1569 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Tarragona i possiblement, durant aquest període, feu una curta estada a Roma A partir del 1569 s’establí novament a Saragossa, on es feu càrrec del magisteri de cant de la catedral i on romangué la resta de la seva vida A la seu saragossana desplegà una gran activitat musical i formà deixebles de mèrit com Pedro Ruimonte i Sebastián Aguilera de Heredia La seva producció musical és…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi…

Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La major part de la…

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de rèquiem, de…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el certamen…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…