Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Festa de la Fil·loxera
Folklore
Esdeveniment de la cultura popular més important de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Se celebra en aquesta població cada mes de setembre des del 1981 en el marc de les Fires L’elecció de la filloxera com a element vertebrador de la festa remet a la plaga que al final del s XIX patiren Sant Sadurní i moltes altres poblacions vinícoles de Catalunya, i el paper que hi tingué el cava en la seva recuperació Els diversos personatges de la festa són els protagonistes d’aquella plaga la filloxera, una quarantena de filloxeretes que al llarg dels anys s’han anat afegint al seguici, els ceps, els gegantons dels Set Savis de Grècia –el grup de propietaris locals que encapçalà la lluita…
Guillem II de Narbona
Dret
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17), fill de Guillem I.
Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a signar una…
Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…
,
Ricard Permanyer i Volart
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits…
,
lliurea
Indumentària
Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici, especialment des del s XII.
A partir del s XV aquest nom serví per a designar el vestit propi, pel seu color, galons, botons, etc, dels criats d’una casa noble
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i Berruga…
Pere de Xèrica i de Lloria
Història
Baró de Xèrica.
Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de…
Prosarium, Troparium et Kyriale
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli 68 * , el qual…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Música
Noble, polític, literat i compositor català, més conegut per un dels seus títols, el de comte de Savallà (era el sisè de la dinastia).
Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina