Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors de la Real Sociedad Debutà a primera divisió la temporada 1980-81 i guanyà dues Lligues 1981, 1982, la Copa del Rei 1987 i la Supercopa d’Espanya 1988 El 1988 fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on començà com a davanter centre i després passà a migcampista Formà part de l’anomenat Dream Team , que fou campió de Lliga quatre temporades seguides 1991-94, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de la Copa d’Europa 1992 En aquesta última competició marcà un gol decisiu a Kaiserslautern També guanyà la Supercopa d’Europa 1992 i quatre…

Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…

El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…

Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D Paris i a la Universitat de Freiburg amb H Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt 1952-61 Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental 1956, a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia 1959 Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza 1961, i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia 1968-72, el Conservatori dell’Aquila 1969-75 i el Conservatori de Roma 1974-80…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del…

Sorgí, inicialment, d’una xarxa d’emissores parroquials i diocesanes que, a partir dels anys seixanta del s XX, es constituïren com a Cadena de Ondas Populares Españolas L’emissora s’autoproclama catòlica i se situa en el marc de les finalitats generals de l’Església i, concretament, de la seva presència evangelitzadora en l’àmbit de l’opinió pública Tot i això, ha optat per una programació generalista i comercial Segons la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans EGM, ocupa el tercer lloc de les emissores més seguides a l’Estat espanyol, després de la Cadena SER i Onda Cero, amb…