Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964

Assolí un gran èxit amb la poesia per a cabaret Irrgarten der Liebe ‘El laberint de l’amor’, 1901 i amb la novella satírica Stilpe 1897

Contribuí a definir el concepte de delicte segons l’orientació tecnicojurídica que domina en el dret penal modern d’acord amb la teoria de la tipicitat És autor de Grundzüge des Strafrechts ‘Aspectes fonamentals del dret penal’, 1899, Die Lehre vom Verbrechen ‘Teoria del delicte’, 1906, etc

Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull

En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937

Especialitzat en la climatologia comparada, fou el primer a emprar el concepte de front La seva obra principal és Das Gesetz der Stürme ‘La llei de les tempestes’, 1857

El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…