Resultats de la cerca

Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989,…

Autodidacte, estudià després amb Goldmark Treballà de pianista El 1919 la seva cançó Swanee el féu popular, i estrenà revistes musicals a Broadway, com Primrose 1924, Treasure Girl 1928, etc, sovint amb texts del seu germà Ira En un altre camp, fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue 1924, el seu concert per a piano i orquestra 1925 i el poema simfònic An American in Paris 1928, compost després d’un viatge a Europa durant el qual conegué Ravel Féu també música per a pellícules i l’òpera Porgy and Bess 1935

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin

Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…

Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols Compongué, també, algunes sarsueles En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre 1910 i El lobo ciego 1917 Amb la Sinfonía sobre temas vascos 1922 inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical Compongué també obres de repertori religiós, com l’oratori San…

Format a la seva ciutat natal amb el pianista Miguel Unceta, el 1908 feu la seva presentació com a compositor a la Sociedad Filarmónica de Bilbao amb l’estrena de Dos Bocetos , per a violoncel i piano El 1909 es traslladà a Berlín, on estudià amb E Humperdinck i K Kempf A la ciutat alemanya compongué diferents obres, entre les quals destaquen la Simfonia en fa 1910 i el poema simfònic Zharufa 1913 El 1914 s’installà a Algorta i es dedicà exclusivament a la composició És de destacar el seu interès pel cant dels ocells, que el portà a escriure un tractat sobre ornitologia

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es graduà en piano i composició Fou director dels conservatoris de Càller Sardenya 1931-39, Venècia 1952-60 i Roma 1960-72 Entre el 1972 i el 1976 presidí l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fundà el conjunt I virtuosi di Roma i el Teatro dell’Opera da Camera 1956 Publicà, entre altres estudis històrics, la Storia e guida dell’interpretazione degli abbellimenti dall’epoca gregoriana a Verdi 1942 Com a compositor realitzà diverses obres per a conjunt simfònic i de cambra Contribuí de manera especial a la difusió i l’estudi de les…

Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos…