Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels…

Estudià a Colònia, i en 1924-25 dirigí l’Òpera de la ciutat El 1926 fou nomenat director de l’Òpera de Praga, càrrec que abandonà el 1929 per fer-se càrrec de la de Frankfurt Fou un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de Palestina, l’actual Filharmònica d’Israel, que dirigí entre el 1936 i el 1938 Installat als Estats Units sota la protecció d’A Toscanini, que el convidà a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC, del 1945 al 1952 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Buffalo i posteriorment fou titular de les simfòniques de Pittsburgh 1952-76 i Boston 1969-72 Acabà…

Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…

Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys 1948 i 1953…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929…

Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d’arranjaments…

Estudià saxòfon al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Adolf Ventas Posteriorment anà a Bordeus, on treballà amb Jean-Marie Londeix Collaborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, ha format part de grups com Barcelona 216 o les orquestres simfòniques del Vallès i del Gran Teatre del Liceu Membre fundador del Quartet Sax de Barcelona, ha realitzat diverses gires amb aquesta formació per Europa, el Japó i Corea, i nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió El 1990 obtingué la càtedra de saxòfon al Conservatori…

En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només…