Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Saló Beethoven
Música
Institució que desenvolupà trobades literàries, audicions i concerts, exposicions, homenatges i tertúlies, i que reuní i cohesionà destacats intel·lectuals, escriptors, artistes i músics de Mallorca.
Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de…
Nikolaj Sem’onovic Golovanov
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys 1948 i 1953…
William Steinberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a Colònia, i en 1924-25 dirigí l’Òpera de la ciutat El 1926 fou nomenat director de l’Òpera de Praga, càrrec que abandonà el 1929 per fer-se càrrec de la de Frankfurt Fou un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de Palestina, l’actual Filharmònica d’Israel, que dirigí entre el 1936 i el 1938 Installat als Estats Units sota la protecció d’A Toscanini, que el convidà a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC, del 1945 al 1952 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Buffalo i posteriorment fou titular de les simfòniques de Pittsburgh 1952-76 i Boston 1969-72 Acabà…
Arthur De Greef
Música
Pianista i compositor belga.
Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…
Marius-François Gaillard
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929…
Blai Colomer
Música
Compositor i organista.
Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre des del 1869, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates…
,
Miriam Gideon
Música
Compositora i professora nord-americana.
Nascuda en el si d’una família jueva culta, rebé la seva primera formació musical del seu oncle Henry Gideon, organista i director de cor en una sinagoga de Boston Graduada en composició i musicologia per les universitats de Columbia i Boston, es doctorà al Jewish Theological Seminary of America, on fou deixeble de R Sessions i L Saminski Fou professora de diferents universitats, com ara la City University de Nova York El 1975 fou escollida membre de l’American Academy and Institute of Arts and Letters En el catàleg de la seva obra figuren obres vocals, simfòniques, de cambra i…
José María Ponce de León
Música
Compositor i director colombià.
Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre…
Josep Marraco i Ferrer
Música
Mestre de capella, compositor, organista i violinista català.
Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina