Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
escrits acroamàtics
Filosofia
Els escrits d’Aristòtil que contenen la seva obra científica i que no eren destinats al públic, sinó als deixebles.
impressió digital
Disseny i arts gràfiques
Acció d’imprimir textos i imatges mitjançant una impressora digital.
A diferència de la impressió tradicional, no es necessiten planxes que traspassin les tintes al paper sinó que la mateixa impressora projecta gotes de tinta microscòpiques damunt de la superfície sobre la qual s’imprimeix La impressió digital no es limita al paper sinó que es pot realitzar damunt d’una gran varietat de materials diferents
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el…
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
aposició
Gramàtica
En la juxtaposició de dos mots que tenen una mateixa categoria gramatical, el segon d’aquests mots que serveix per a completar el significat del primer.
L’aposició pot ésser de dues classes, segons la manera com és dóna la compleció aposició explicativa , quan no afegeix cap concepte nou a l’element que determina, sinó que simplement explica alguna nota d’aquest ja coneguda la universitat, centre de cultura aposició especificativa , quan no solament explica quelcom del mot determinat, sinó que, essencialment, el concreta, i el diferencia així dels altres elements del mateix gènere el riu Besòs
llevantejar
Transports
Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyal, sinó decantant un poc cap a llevant.
vici capital
Cristianisme
Nom donat tradicionalment a cadascun dels pecats capitals considerat no pas en la individualitat de l’acte, sinó com a habitud.
conceptualisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que afirma que els universals no són sinó conceptes de la ment humana que es refereixen a particulars semblants.
És una posició intermèdia entre el realisme i el nominalisme El primer conceptualista fou Pere Abelard, bé que Aristòtil n'és, en certa manera, un precedent
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
sobrenatural
Cristianisme
En l’especulació teològica occidental, dit de la comunicació lliure i gratuïta de Déu (gràcia) en tant que no és deguda a l’essència finita de cap ésser espiritual creat, ni aquest la pot exigir de Déu.
El sobrenatural és gratuït no sols en el pla metafísic de les possibilitats de la creatura, sinó també en el pla de la seva existència real, i específicament en la situació concreta l’home, per la seva lliure culpa, s’ha fet positivament indigne d’una tal comunicació Per raó de la unitat en l’home entre esperit i matèria, el sobrenatural és un factor intern de la història espiritual, talment que la creació ateny la seva finalitat i perfecció no pas en una hipotètica natura pura, sinó en la gràcia, la qual no es la finalització posterior d’un món vers fites superiors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina