Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Santa Eugènia de Relat

Església de Santa Eugènia de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), al N del cap municipal.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens…
l’Anoia

Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Puigbalador
Puigbalador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix).
S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica Avui només resta un centenar de caps de bestiar…
vegueria de Vilafranca de Conflent
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia tot el Conflent (inclosos Sautó, Fetges i la Llacuna, de l’Alta Cerdanya) juntament amb la sotsvegueria de Capcir.
És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca
Castell de Sapeira (Tremp)
Art romànic
La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064…
Santa Maria de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
Situació Mur de migdia amb una porta paredada, únic element que es conserva de la construcció romànica ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Vilamitjana, situada a uns 5 km de Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG282685 Història Les primeres notícies del lloc de Vilamitjana corresponen als anys 1055 i 1172 Des dels segles XII i XIII Vilamitjana apareix com a domini del bisbe d’Urgell, i com a tal consta l’any 1358 —en què tenia catorze focs— el 1428, al segle XVII —en què era inclosa a la sotsvegueria de Pallars— i el 1831, a la fi…
Castell d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…
castell de Lluçà
Masia
Antic castell de Lluçà (Lluçanès), al nord del poble, dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues portes adovellades de mig…
Castell de Copons
Art romànic
Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina