Castell de Copons

Les primeres referències documentals del castell de Copons són de l’any 1020, data en la qual Guifré de Balsareny ven a la seva esposa, Ingilberga, el seu castell de Copons. El 1030 apareix de nou aquesta fortalesa en un document de compravenda d’unes terres situades en el terme del castell de Copons. El 1035 Ramon, fill d’Ingilberga, en fer testament llegà aquest castell a la seva mare, la qual poc temps després, el 1038, el deixarà a Guillem de Balsareny, ardiaca i futur bisbe de Vic, també fill seu. Un any més tard, Guillem i Bernat de Balsareny venen unes vinyes situades en el terme del castell de Copons. En el període comprès entre els anys 1035 i 1072, en l’acte de vassallatge que féu Guisad II, fill de Seniofred i Ermessenda de Balsareny al comte Ramon Berenguer I surt esmentat el castell de Copons. Així doncs, al llarg d’una bona part del segle XI trobem vinculada aquesta fortalesa a la família Balsareny fins que el 1065 Guillem de Balsareny, essent ja bisbe de Vic, ven l’esmenat castell als comtes de Barcelona.

En el tombant del segle XI al XII els Guerau de Cervelló ja actuaven com a castlans del comte rei a Copons, i en el mateix segle XII també hi eren els Copons. Ambdues famílies castlanes afavoriren força el monestir de Santes Creus, sobretot els Guerau de Cervelló. Aquests, ultra diferents propietats, el 1210 cediren al cenobi els delmes que els corresponia com a castlans. Mentrestant, al segle XIII creix força la població de Copons, i mereix ser la seu d’una petita sotsvegueria. En aquest context, Jaume I s’aturà diverses vegades al castell, i hi feu estades que alguns historiadors creuen relacionades amb activitats cinegètiques en els densos boscos que aleshores caracteritzaven la zona. El 1232 el monarca havia lliurat a Copons i als altres castells termenats de la demarcació sotsvicarial —Montfalcó el Gros i Veciana— un privilegi segons el qual no els separaria mai de la corona. A la vegada, els Copons van afermant el seu poder com a castlans. El 1276 el castlà Joan de Copons obté la concessió de les rendes reials a Copons, la qual cosa li permet disposar indirectament d’un cert accés a l’exercici judicial. El seu successor, Jaume de Copons, obté confirmació dels mateixos drets, per bé que sols a manera vitalícia, de manera que a la seva mort retornà a la situació primigènia. El 1363 els habitants de Copons hagueren d’aportar 26 000 sous barcelonesos a les arques de Pere III per tal d’impedir que el monarca, empès per les dificultats econòmiques arran de la guerra amb Castella, vengués la població a Pere Ramon de Copons. El 1394 Joan I confirmà la inalienabilitat del castell i el terme de Copons. De tota manera, el 1474 Joan II cedí tota la jurisdicció a Ramon de Copons, i la família Copons en conservà la possessió fins al segle XVIII.