Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de Puerto Rico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i presentà a Espanya obres de…

Estudià cant a Hamburg i el 1951 debutà, com a mezzosoprano, a Brunsvic En 1953-54 formà part de la companyia d’òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en l’òpera del segle XX i cantà títols d’A Berg, I Stravinsky, A Schönberg i L Dallapiccola, entre d’altres El 1956 estrenà El rei cérvol , de HW Henze, i el 1961 participà en l’estrena a Zuric de Penelope , de R Liebermann També interpretà el repertori straussià, com Salome , obra amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1959 El 1962 cantà Erwartung , d’A Schönberg, a l’Òpera de Washington i tres anys més tard interpretà el…

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i…

Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de JS Bach, El…

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Milà Debutà a Krefeld el 1905 amb el paper titular de Don Giovanni Entre el 1914 i el 1920 actuà a la Hofoper de Munic i, després d’estar dues temporades a Berlín, el 1922 feu el debut al Metropolitan de Nova York amb el paper de Faninal El cavaller de la rosa , sala on actuà regularment fins el 1935 com a membre de la seva companyia Es destacà especialment en papers wagnerians, tot i les seves incursions en òperes de compositors com L Janácek o I Stravinsky, entre d’altres, de qui estrenà…

Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a Bayreuth, on…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress -…