Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Els bancs de dades de la flora vascular
És ben sabut que la generalització de l’ús de la xarxa internet com a eina d’accés al coneixement ha obert unes perspectives insospitades fins fa molt poc temps Juntament amb el desenvolupament d’Internet, cal destacar la gran capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades dels ordinadors actuals Per a la majoria de projectes de recopilació de dades ja no calen grans centres de càlcul amb maquinari car i especialitzat, ja que amb els ordinadors personals es poden desenvolupar bases de dades amb milions de registres Tot plegat ha obert noves possibilitats en la integració, l’anàlisi i la…
classe
Biologia
Tàxon comprès entre l’ordre i la divisió (en les plantes) o entre l’ordre i l’embrancament (en els animals).
En zoologia, els noms de les classes no segueixen cap regla de formació fixa En botànica, és aconsellable que els noms de les classes facin les terminacions -fícies - phyceae en les algues, -micets - mycetes en els fongs i -òpsids - opsida en els cormòfits
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre…
exsiccates
Botànica
Col·lecció de plantes dessecades, premsades, en plecs d’herbari i etiquetades, que generalment correspon a una regió o a un tàxon determinat.
Una espècie amenaçada: el tabac gros
Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a…
caràcter derivat
Biologia
Caràcter morfològic o molecular que distingeix una espècie ancestral i tots els seus descendents, i que no és compartit per cap altre tàxon.
És el resultat d’adaptacions puntuals d’una espècie o d’un grup restringit d’espècies i s’empra en taxonomia per a definir els grups monofilètics En terminologia filogenètica s’anomena caràcter apomòrfic o apomorfia
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
Paleontologia 2013
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…
centre de diferenciació
Geobotànica
Àrea geogràfica a partir de la qual un tàxon s’ha diferenciat en uns altres tàxons de categoria inferior (per exemple, un gènere en espècies).
ascohelmints
Zoologia
Tàxon artificial, considerat per alguns autors com un embrancament, que agrupa diferents grups d’acelomats més o menys vermiformes com els rotífers, els gasteròtrics, els cinorrincs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina