Els bancs de dades de la flora vascular

És ben sabut que la generalització de l’ús de la xarxa internet com a eina d’accés al coneixement ha obert unes perspectives insospitades fins fa molt poc temps. Juntament amb el desenvolupament d’Internet, cal destacar la gran capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades dels ordinadors actuals. Per a la majoria de projectes de recopilació de dades ja no calen grans centres de càlcul amb maquinari car i especialitzat, ja que amb els ordinadors personals es poden desenvolupar bases de dades amb milions de registres. Tot plegat ha obert noves possibilitats en la integració, l’anàlisi i la visualització de la informació sobre biodiversitat i ha fet possible el desenvolupament d’un nou camp d’investigació, la informàtica de la biodiversitat (biodiversity informatics), com una branca de la bioinformàtica.

En el cas concret de la flora vascular, avui es pot accedir amb facilitat a un gran volum de dades corològiques (sobretot mapes de distribució), ecològiques i biològiques per mitjà dels anomenats portals web, normalment associats a bases de dades temàtiques o territorials. A continuació es fa una petita ressenya dels que contenen informació abundant sobre els Països Catalans.

El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) es va crear l’any 1998 per mitjà d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, conveni que es renova anualment. El BDBC vol ser el portal de referència sobre la biodiversitat de Catalunya i té per objectiu la recopilació de totes les citacions d’organismes (amb la seva informació taxonòmica, topogràfica i ecològica) i de tots els inventaris de vegetació. L’objectiu final és únicament assolible a molt llarg termini, ja que representa una feina ingent. El mòdul de flora (FloraCat) va començar a recollir dades a partir del 1993 i a publicar-Íes a la xarxa a partir de l’any 1999. Ha estat el primer banc de dades de biodiversitat consultable per internet a la península Ibèrica. Al principi del 2010 contenia dades de 5.420 tàxons de flora vascular (3.252 espècies) i tenia més d’ 1.700.000 registres. La part de vegetació consta de 21.232 inventaris. A part de les típiques cerques per a cartografiar la distribució d’una espècie (o comunitat) i obtenir llistes de les espècies d’un territori (quadrats UTM de 100 km2), té opcions de cerca avançada, com pot ser la distribució potencial d’un tàxon o la composició d’espècies d’una comunitat amb indicació de la seva fidelitat. Es tracta de l’únic portal que, a part de les citacions de plantes, dona informació extensa sobre les espècies, ja que, per exemple, recull tots els comentaris sobre els tàxons que apareixen a la bibliografia i ha desenvolupat bases de dades temàtiques paral·leles amb les dades genètiques, la protecció i els usos i els noms populars (etnobotànica) d’aquests tàxons. Segueix la nomenclatura i la taxonomia de l’obra Flora manual dels Països Catalans. Encara que està força dirigit al món acadèmic i de la conservació (manté llistes amb les plantes protegides), s’hi poden trobar algunes opcions de caràcter més divulgatiu, entre les quals destaca una fitxa biològica per espècie, amb prop de 8.000 fotografies.

El Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) fou creat l’any 2003 per iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge del Govern valencià, i és, fins ara, l’únic portal autonòmic que disposa d’un text legal de creació (ordre de 27 de novembre de 2003, DOGV - 4.656). Com en el cas català, es tracta d’un portal de biodiversitat en sentit ampli. La part dedicada a la flora vascular conté vora 500.000 registres referits a 3.800 tàxons. S’hi troba informació sobre la seva distribució, textos legals sobre el grau d’amenaça i protecció i els noms populars en castellà i valencià. Destaca l’acurada presentació de la cartografia i unes fitxes descriptives per a cada tàxon (únicament en castellà). Per a la cartografia de tàxons, utilitza una malla UTM de 10 km de costat equivalent a la que empra el BDBC.

Mentre que Catalunya i València tenen bons projectes d’informatització de les dades de la seva biodiversítat finançats pels governs autonòmics, a les Balears els intents de crear un portal que centralitzi les dades –molt valuoses per l’alt nivell endèmic de la seva flora– són encara incipients, i només es pot fer esment de l’Inventari d’Espècies Silvestres de Menorca. Aquesta és una iniciativa del Consell Insular de Menorca, que té el suport de la Fundación Biodiversidad. El projecte és el punt de partida per a reunir, en una base de dades, la informació disponible sobre les espècies vegetals i animals silvestres de l’illa de Menorca. En la primera fase del projecte s’ha incorporat informació sobre plantes vasculars i vertebrats i permet consultar el rang taxonòmic, els sinònims, els noms populars i les referències bibliogràfiques. En un futur proper és previst completar l’inventari amb nous grups d’organismes i amb més informació per tàxon, com ara dades sobre la seva distribució.

A Andorra, el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), de l’Institut d’Estudis Andorrans, ha posat en marxa el Sistema d’Informació de la Biodiversitat d’Andorra (SIBA), una iniciativa que vol aglutinar i fer fàcilment accessibles les dades recollides sobre la distribució de les espècies de flora i fauna andorranes. Pel que fa a la flora vascular, s’hi poden consultar més de 60.000 citacions referents a 1.821 tàxons. A diferència dels anteriors portals, a Andorra s’utilitza una malla Lambert d’un quilòmetre de costat. El SIBA utilitza el programari desenvolupat pel BDBC, però amb un disseny propi, i és per això que en ambdós portals es poden fer gairebé les mateixes cerques. El mateix CENMA manté els continguts de la base de dades mitjançant els mòduls Fagus i Taxus de B-VegAna.

Les dades florístiques de la Franja de Ponent són recollides per l’Atlas digital de la flora de Aragón. El projecte és fruit d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient del Govern d’Aragó i l’Instituto Pirenaico de Ecología de Jaca (CSIC). Totes les dades es poden consultar lliurement a internet. D’aquest projecte, en destaca la fitxa biològica i l’elevat nombre de dades que provenen d’herbaris.

L’Institut d’Estudis Catalans ha promogut el portal del projecte ORCA, la finalitat del qual és estudiar i representar amb exactitud (retícula UTM de 10 km de costat) la distribució geogràfica de les plantes vasculars dels Països Catalans. És l’únic projecte dels que es comenten aquí que comprèn la totalitat d’aquest territori. El portal està lligat a la publicació dels volums de l’Atles corològic de la flora vascular dels Països Catalans (1998-2008) i permet consultar amb més detall, i amb les darreres actualitzacions, els mapes publicats en paper. S’hi poden consultar 3.878 tàxons corresponents als mapes publicats en els quinze primers volums corresponents a l’Atles. La informació prové de la bibliografia i de més de cent consultors que proporcionen dades inèdites.

Cal destacar, també, dos projectes d’àmbit ibèric que inclouen els Països Catalans: els projectes Anthos i SIVIM, amb informació sobre la península Ibèrica, les Balears i les principals illes de la Macaronèsia (Canàries, Açores i Madeira).

Anthos va començar a publicar dades a internet el 1998, poc després que ho fes el BDBC, i fou el primer portal a incloure tota la flora ibèrica. Es desenvolupa al Real Jardín Botánico de Madrid, i el projecte és finançat per la Fundación Biodiversidad, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Actualment supera llargament el milió de registres informatitzats. Les dades provenen majoritàriament de la bibliografia i estan georeferenciades amb una retícula UTM de 10 km de costat o bé d’ 1 km, quan és possible. Segueix la taxonomia de la Flora Ibérica, projecte del qual Anthos es pot considerar complementari. En l’apartat tecnològic, destaca la funcionalitat del visor cartogràfic, basat en l’ortofotografia gestionada pel Sistema de Información Geográfica de Parcelas Agrícolas (SIGPAC). Amb el BDBC, és un dels pocs portals que tenen dades sobre recomptes cromosòmics.

El Sistema d’Informació de la Vegetació Ibèrica i Macaronèsica (SIVIM) és el portal d’aparició més recent (setembre del 2007). A diferència dels anteriors, es basa únicament en la informatització d’inventaris de vegetació; en té recollits més de 100.000, que inclouen poc més d’1.750.000 citacions de plantes. Malgrat que està enfocat a l’estudi de la vegetació d’acord amb l’escola sigmatista, té tot un apartat dedicat a cerques florístiques. Si bé és el projecte de desenvolupament més recent, en poc més de quatre anys ha informatitzat un nombre de citacions florístiques molt gran gràcies a la digitalització de les taules d’inventaris i a la utilització de tècniques de reconeixement òptic de caràcters (ROC), que permeten informatitzar les dades de vegetació de manera assistida. El projecte és finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Entre les opcions de consulta del SIVIM destaquen les que relacionen les comunitats i les espècies; per al 2011 són previstos dos nous mòduls de cartografia potencial de comunitats i tàxons i d’identificació d’espècies diagnòstiques de sintàxons.

Menció a part mereix el Global Biodiversity Information Facility (GBIF). El GBIF és una organització intergovernamental fundada el 2001 que actualment aplega cinquanta-tres països i quarantatres organitzacions de tot el món. S’estructura com una xarxa de nodes nacionals, amb una secretaria internacional a Copenhaguen. El seu objectiu és donar accés (a través d’internet, de manera lliure i gratuïta) a les dades de biodiversitat de tot el món per promoure la recerca científica, fomentar la conservació biològica i afavorir el desenvolupament sostenible. En sentit estricte, el GBIF no té dades pròpies, sinó que s’encarrega de publicar les de les institucions participants en el projecte; per exemple, totes les dades d’Anthos o del SIVIM apareixen també al portal del GBIF. Considerant únicament les plantes, el GBIF publica més de 45 milions de citacions de tot el món, sobretot procedents d’herbaris. Un dels principals problemes que planteja la utilització d’aquesta informació és els errors que presenta (especialment de georeferenciació). Estudis recents (submostra a l’atzar de 950.000 registres) apunten que vora el 10% de les dades contenen errors. Entre les institucions que publiquen les seves dades al GBIF hi ha l’Institut Botànic de Barcelona (herbari BC), el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB (CeDocBiV, herbari BCN), l’Herbari de la Universitat d’Alacant (ABH), el Jardí Botànic de Sóller (HJBS), el Jardí Botànic de València (VAL) i l’Herbari de la Universitat de Girona (HGI). Alguns herbaris, com el BCN, es poden consultar també directament al portal de la mateixa institució.

Els darrers anys, molts dels centres que aporten dades al GBIF han pogut finançar la informatització de les seves col·leccions, totalment o en part, gràcies a diverses convocatòries de les Acciones complementarias del Ministeri de Ciència i Innovació. Les dades de les col·leccions espanyoles es poden consultar al GIBF i al web del Nodo español del GBIF.

És oportú fer esment de quatre projectes de caràcter més divulgatiu i sense dades d’observacions, però amb nombroses imatges de plantes (fotografies i escàners de plantes vives). D’una banda, Natura Digital i l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.

Natura Digital és el portal de la Universitat de Barcelona dedicat als alumnes dels graus de Biologia i Ciències Ambientals. Conté la descripció de les plantes més corrents, vora 800, amb imatges generals i de detalls. Per la seva vocació docent, també conté explicacions sobre 85 famílies de la flora catalana. Ha desenvolupat un extens glossari de 900 termes i un examen de reconeixement de plantes en línia.

L’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental és un projecte liderat per la Universitat de les Illes Balears que té la col·laboració de les universitats de València i Barcelona. Destaca pel volum i la qualitat de les imatges que presenta. Cada tàxon, en total 2.252, té una breu fitxa i nombroses illustracions, entre les quals destaquen les obtingudes en escanejar plantes fresques en alta resolució. Ha estat un dels primers portals dedicats a les plantes que han utilitzat aquesta sorprenent i efectiva tecnologia.

D’altra banda, cal fer esment també de dos projectes generats fora del món universitari o dels centres de recerca però que han estat fets amb rigor, si bé estan enfocats, sobretot, a la publicació d’imatges de plantes. Es tracta dels projectes FloraCatalana.net i Biodiversidad Virtual. El primer és un portal web que va néixer, i es manté, del treball voluntari de dos bons aficionats a la botànica. Recull informació tant estrictament botànica com dels usos de les plantes (etnobotànica) i conté una extensa galeria d’imatges fetes al camp i al laboratori (escàners de planta viva). Comprèn les plantes vasculars de les comarques nord-orientals de Catalunya. El segon és un projecte cooperatiu que publica imatges per Internet, sobretot de plantes ibèriques. Ja se n’hi poden trobar més de 10.000.

Cal reconèixer que els darrers anys s’ha fet un esforç notable per a recopilar i publicar per internet tota la informació disponible sobre plantes, tant pels governs autonòmics de Catalunya i València i del Govern de l’Estat com d’instituts científics, per exemple, l’Institut d’Estudis Andorrans o l’Institut d’Estudis Catalans. Tots han dedicat importants partides a fer possible aquests projectes. No obstant això, encara hi ha un llarg camí per recórrer, sobretot pel que fa a la informatització de les col·leccions botàniques. A més, tots aquests projectes presenten clares i importants superposicions (una mateixa dada de Catalunya pot ser recollida per cinc dels projectes), la qual cosa limita certs tipus d’utilització numèrica de les dades. El fet de disposar de l’estàndard de dades DarwinCore, promogut pel GBIF, ha facilitat la connectivitat entre projectes.

Entre els reptes de futur d’aquests portals hi ha d’haver el control i la qualitat de les dades publicades (sovint, entre els milions de registres publicats, s’amaguen errors que fan perdre valor al conjunt) i l’establiment d’una clau única per a l’observació (com ja ha estat comentat, actualment la mateixa citació apareix sota diverses referències).

Els darrers deu anys hi ha hagut una clara disminució del volum de dades florístiques publicades pels professionals de la botànica dels Països Catalans, que no és compensada per l’augment de publicació dels aficionats. És evident que aquest fet va lligat a la implantació de l’avaluació de la recerca basada en els índexs d’impacte de les revistes. Caldrà estudiar altres maneres de promoure el mostreig, encara insuficient a gran part del territori català, que en part pot anar lligat als mateixos bancs (model de la CONABIO mexicana) i als organismes gestors dels espais protegits, entre d’altres.

L’accés lliure i massiu a les dades de biodiversitat i la facilitat d’ús dels nous programaris específics d’anàlisi (per exemple el B-VegAna) donarà noves oportunitats als investigadors i gestors i facilitarà els treballs d’anàlisi compartiva de dades, la predicció de distribucions passades i futures i les síntesis de caràcter ecològic. Cal esperar que, a escala mundial, la gran quantitat de dades sobre les espècies que ben aviat estaran a disposició dels investigadors i els nous programes específics que s’estan creant tindran un efecte similar al que ha tingut la bioinformàtica molecular per al desenvolupament de la genòmica.