Resultats de la cerca
Es mostren 4139 resultats
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
desinència
Gramàtica
Unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes en la declinació i en la conjugació.
Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per exemple, la -s…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació…
tema
Història
Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14…
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la divulgació o a…
temari
Repertori de temes tractats o a tractar en una conferència, un curs, un examen, una reunió, etc.
simposi
Reunió, banquet entre amics i col·legues, especialment per a retrobar-se i discutir temes d’interès comú.
chanson
Música
Cançó francesa de temes populars, amb un ritme i una melodia senzills, i de vegades sense estrofa.
Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…
Nicolás Alfaro Brieva
Pintura
Pintor, deixeble de Carlos de Haes, que es distingí sobretot en els temes històrics i de paisatges.
Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife
Font de Segre
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular publicada a Llo (Alta Cerdanya) des del 1975.
De redacció bilingüe, però amb preponderància del català, s’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina