Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
atlanta
Malacologia
Gènere de mol·luscs gasteròpodes de la subclasse dels prosobranquis que tenen la conquilla transparent i fràgil, espiraliforme.
Són marins i pelàgics no s’acosten mai al litoral De nit són a la superfície i de dia baixen a més profunditat Són propis de les mars càlides o temperades El gènere consta de moltes espècies, una de les quals, A peroni , viu a la Mediterrània
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
taliacis
Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
regne holàrtic
Biologia
Regne biogeogràfic que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord.
A l’Àsia central, gràcies a la barrera de l’Himàlaia, els límits són clars, però a l’Àfrica, a la Xina i al nord d’Amèrica els límits són confusos, amb zones de transició Hi ha nombrosos grups de vegetals i d’animals que habiten en aquesta àrea o hi tenen el centre de dispersió Entre les famílies vegetals més característiques hi ha les betulàcies, les moràcies, les ranunculàcies, les salicàcies i les umbellíferes hi ha boscs aciculifolis, planocaducifolis i esclerofilles mediterranis, estepes, tundra àrtica i zones desèrtiques Entre els animals es destaquen els castòrids, els salamàndrids,…
formícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb individus sexuats (mascles i femelles, alats almenys a l’època de la reproducció) i individus asexuats (les obreres, que són àpteres).
Tenen les antenes colzades i les mandíbules fortes, i el règim alimentari és mastegador Són insectes socials que nien generalment en caus excavats a terra, els formiguers Repartida per tot el món, especialment per les regions temperades, aquesta família inclou un gran nombre d’espècies, conegudes amb el nom genèric de formigues
tetraònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 30 a 88 cm, que tenen els orificis nasals coberts de plomes, les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
falenopsis
Botànica
Nom donat a diverses espècies de Phalaenopsis, de la família de les orquidàcies, gènere d’orquídies epifítiques de tija molt curta que porta de dues a sis fulles carnoses amplament ovals, disposades de forma dística, flors espectaculars en raïms simples o ramificats i forma de papallona, de colors molt diversos.
Són originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Índia fins a les Filipines i Austràlia Són molt apreciades com a plantes d’interior en latituds temperades i fredes Els horticultors han creat una gran quantitat d’híbrids entre diferents espècies de falenopsis, i de forma intergenèrica amb espècies dels gèneres Vanda i Aerides