Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Leipzig

Campanar de l’Ajuntament de Leipzig
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada aigües amunt de l’aiguabarreig dels rius Pleisse, Parthe i Weisse, en una àrea de pròspera agricultura i on abunden els jaciments de lignit, Leipzig ha esdevingut un important centre industrial i comercial, com ho testimonia la irradiació de les fires de primavera i tardor A les tradicionals indústries alimentàries i de fabricació de maquinària agrícola s’han afegit modernament les de material de transport i de maquinària per a l’extracció de minerals Així mateix, el lignit de la regió ha promogut el desenvolupament de la química del carbó, de les centrals…
cendra volant
Construcció i obres públiques
Geologia
Química
Material obtingut molent molt finament el residu sòlid de la combustió del carbó en les centrals tèrmiques i altres indústries.
Té propietats putzolàniques i d’absorció d’aigua, i s’utilitza en carreteres per a l’estabilització de sòls i com a additiu dels conglomerants
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
Mongòlia Interior
Divisió administrativa
Regió autònoma (zizhiqu) de la Xina, a la regió del Nord-est.
La capital és Hohhot S’estén pel SE de Mongòlia És una regió àrida en la qual predomina l’estepa, interrompuda per deserts de sorra i pedres contraforts del Gobi i per prats i boscs al NE vessants del Khingan El centre és travessat pel gran meandre del curs mitjà del Huang He El clima hi és rigorós, amb grans amplituds tèrmiques diàries i estacionals i escasses precipitacions La població, escassa , és predominantment mongol, dedicada a la ramaderia nòmada cabres, ovelles, cavalls i camells Actualment, però, hom intenta d’assentar els ramaders creant bases permanents de pastures Els conreus…
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…
Forces Elèctriques de Catalunya
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de Utrillas— i…
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…
Antropocè
Geologia
Subdivisió del Quaternari, posterior a l’Holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres.
Tot i que es tracta, en principi, d’una proposta, l’acceptació d’aquesta nova subdivisió gaudeix d’un ampli bé que no total consens dins la comunitat científica, i també ha tingut ressò en els mitjans de comunicació En el Congrés Internacional de Geologia celebrat a l’agost del 2016 a Ciutat del Cap, un grup d’experts en recomanà l’adopció oficial Segons aquests experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir de la segona meitat del segle XX Durant aquest període l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles que justifiquen una nova subdivisió cronològica Entre els…
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina