Resultats de la cerca

Senyor de Beaulieu Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França És considerat el creador de la topografia militar Dibuixava els plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla La seva obra és coneguda amb el nom Grand Beaulieu — que acabà la seva neboda — i inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de Rocroi a la presa de Namur 1643-92 Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand 1646, que inclou làmines fetes per Pontault durant la guerra dels Segadors a Catalunya També publicà Plans, profils, vues 1643-47, on hi ha algunes vistes i…

Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la topografia…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, s’integrà en el Grup d’Exploracions Subterrànies Explorà cavitats de Catalunya, Aragó, València i les Balears i es dedicà bàsicament a la topografia S’especialitzà en l’estudi de la carstificació dels massissos calcaris de Sant Llorenç del Munt i Montserrat i formà part de la campanya Ojo Guareña 1958, a Burgos, on feu la primera fotografia d’aquesta cavitat, la més extensa de l’Estat espanyol Escriví, amb Ferran Termes, Manual de exploración subterránea 1960, pioner a Espanya sobre el tema Entre el 1964 i el 1972 coedità, amb JM Armengou…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del catàleg de…

Constituït per tres corredors estrets hom creu que el del mig és pròpiament aquell al qual es refereix el nom, presenta, actualment, un aspecte molt diferent, a causa sobretot del retrocés de la mar, i només és possible de reconstruir l’antiga topografia gràcies al testimoni d’Heròdot i de Livi En aquest pas, a la fi de juliol de l’any 480 aC, durant dos dies Leònides, amb un petit exèrcit, la flor del qual eren tres-cents lacedemonis, es mantingué contra atacs incessants dels perses Traït per Efialtes, que mostrà a l’enemic el camí de la muntanya, Leònides s’hi enfrontà…

Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…

N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un raig de llum que prové de l…

La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny, sobretot per mitjà…