Resultats de la cerca

Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…

Situació i presentació El municipi de Siurana, d’una extensió de 10,55 km 2  és emplaçat a la plana alluvial de l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i de la Muga El terme confronta a septentrió amb els de Vilamalla i Fortià, a ponent amb el de Garrigàs, a migdia limita amb els de Palau de Santa Eulàlia i Torroella de Fluvià, i a l’E amb el de Riumors A part el cap de municipi, el poble de Siurana, hi ha el veïnat i antic lloc de Baseia, els masos de la Brava i el veïnat de la Ribera El territori és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites…

Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de…

Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…

Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…

Gran Adria, el continent sota Europa Investigadors del Departament de Tectònica global i Paleogeografia de la Universitat d’Utrecht van publicar un estudi a la revista Gondwana Research que explica la descoberta d’un continent, anomenat Gran Adria, que s’amaga sota Europa Per a contextualitzar aquesta recerca, cal saber que fa centenars de milers d’any tota la terra emergida estava unida en un supercontinent, la Pangea, que es va anar fragmentant fins a la configuració actual dels continents Un estudi recent demostra que, en aquest procés, un vuitè continent va lliscar per sota del que avui…

Cap a un clima més extrem Els valors de les temperatures màximes baten rècords “històrics” any rere any a causa de l’increment de la temperatura global de la Terra © Fototeca2 / Juniperphotography / Dreamstimecom El 23 de març de 2016 es va celebrar el Dia Meteorològic Mundial sota el lema " Més càlid, més sec, més humit afrontem el futur", amb el qual l’Organització Meteorològica Mundial OMM va voler alertar-nos que el clima està evolucionant per tornar-se cada vegada més extrem La causa principal de la tendència a un clima més extrem és l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’…