Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
Alfonso Armada
Teatre
Periodista, dramaturg i director d’escena gallec d’expressió castellana.
Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001
Josep Miquel i Clapés
Història
Anarquista.
Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a…
Miguel V. Moreno
Història
Nom amb el qual fou conegut l’anarquista José Sánchez González.
Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de…
guerra de Melilla
Història
Conjunt de conflictes armats entre el govern espanyol i les cabiles del Rif.
El primer de l’octubre del 1893 al març del 1894, entre les víctimes del qual figurà el general Margallo, acabà amb la consecució per part del govern espanyol de l’establiment d’una zona neutral adjacent a Melilla El segon 1909, originat entorn de l’explotació de les mines de ferro Guelaia i de plom Monte Afra del Rif, tingué com a fets destacats el combat del Barranco del Lobo 27 de juliol i l’assalt, per etapes, a la muntanya Gurugú la lluita, oficialment anomenada campanya del Rif , anava dirigida contra les cabiles, no pas contra el govern del soldà L’embarcament de tropes cap a Melilla…
Joan Josep Laguarda i Fenollera

Joan Josep Laguarda i Fenollera
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13).
Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…
Antoni Farreras
Historiografia catalana
Traductor, escriptor i dietarista.
Nasqué al si d’una família de classe mitjana barcelonina Els anys 1931 i 1932 collaborà en el diari manresà El Dia Posteriorment, exercí de traductor del francès i de l’anglès Publicà diversos llibres relacionats amb l’època anterior a la Guerra Civil Espanyola, com El turisme a Catalunya del 1931 al 1936 1973 i La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya 1974 A més, és l’autor d’uns apunts autobiogràfics De la Setmana Tràgica a la implantació del franquisme 1977, que recullen des de converses de l’àmbit familiar fins a records de l’escola i fets històrics El…
Jan Otčenášek
Literatura
Escriptor txec.
En plena època del realisme socialista publicà la novella Občan Brych ‘El ciutadà Brych’, 1955, per la qual fou durament atacat pels crítics conservadors L’obra examina el problema dels intellectuals dins la societat socialista Romeu, Julie a tma ‘Romeu, Julieta i la foscor’, 1958 és una novella tràgica sobre l’enamorament d’una jueva durant la Segona Guerra Mundial Kulhavý Orfeus ‘Orfeu coix’, 1964, també situada en la mateixa època, reflexiona sobre el sentit de l’existència, individual i collectiva La novella Mladik z povolání ‘Jove de professió’, 1968 retrata un home que va…
Andrzej Panufnik
Música
Compositor i director d’orquestra polonès naturalitzat anglès (1961).
Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…
El Progreso
Periodisme
Diari en castellà fundat per Alejandro Lerroux a Barcelona (29 de juny de 1906).
Dirigit de fet des d’un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l’organització del Partit Republicà Radical Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 afer de La Neotipia Després contribuí a l’exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l’esclat de la Setmana Tràgica A partir del 1910 canvià l’anterior to obrerista i el 1913 Iglesias en deixà la direcció Membres de la redacció en diferents moments foren…
dionisíac | dionisíaca
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’exaltació tràgica i patètica de la vida, en oposició a la serenitat apol·línia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina