Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Vilatge de Bellvei (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre de planta quadrada del recinte superior del poblat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest despoblat es troba a 1030 m d’altitud, al capdamunt del turó que s’alça a l’esquerra de la confluència del barranc de Ruixou amb el Flamicell Actualment, el jaciment es troba dins els límits del municipi de Gerri de la Sal Pallars Sobirà, a pocs metres de la partió administrativa amb el municipi de la Torre de Cabdella Pallars Jussà Mapa 33-10214 Situació 31TCG323891 Antigament, hi havia un camí que des de la Pobleta de Bellvei pujava, amb un fort pendent, fins a dalt del turó Avui…
lúnula
Anatomia animal
Zona blanquinosa i opaca, de forma semilunar, situada transversalment a l’arrel de l’ungla, anomenada també blanc de l’ungla
.
piloroplàstia
Cirurgia plàstica del pílor, que consisteix a separar longitudinalment, per incisió, una estretor pilòrica i després a practicar transversalment una sutura.
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
billeta
Història
Militar
Barra de ferro, procedent de les llances de caçar, situada transversalment, fixa o mòbil, al ferro de determinades llances de combat.
El pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i…
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
mosquit verd

Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
Les ostropals
Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina