Resultats de la cerca

Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves Si ai perdut mon saber   i, la més important,  Aissí cum les naus en la mar , que s’inicia amb una àmplia comparació marinera i mostra influències de Bernat de Ventadorn

Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…

La pau, que cloïa deu anys de guerra, atorgava als nacionalistes un indult, una certa autonomia administrativa i la possibilitat d’enviar diputats a les corts El capitost nacionalista Antonio Maceo rebutjà la pau, i la lluita continuà fins el 1880 però, malgrat això, la treva fou efectiva fins el 1895, que començà la guerra d’independència La pau de Zanjón significà també l’inici de les grans inversions nord-americanes a l’illa

Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027

Iniciat en l’avantguardisme O vento segrel , 1932, el contingut de la seva obra se centrà posteriorment en el saudosismo , entorn, principalment, de l’obsessió de la mort Isa folla que vai polo rio 1954, Alén 1962, Servidume da treva 1965 Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans També escriví, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey 1943, El papa Luna 1944 i Fray Junípero Serra 1949

Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, es concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso Santoña, Cantàbria És el darrer dels dirigents entre els quals hi havia Arnaldo Otegi alliberat després de complir condemna des del 2011 per impulsar la nova esquerra abertzale després de la illegalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte

L’organització ETA fa públic un comunicat sobre la situació del procés de pau en què, per primera vegada des de la declaració de la treva al setembre del 1998, deixa entreveure que es podria produir un retorn a l’ús de la violència si no hi ha avenços en les negociacions Fa dos dies ETA ja havia fet un comunicat on exposava que s’havia cancellat la segona reunió prevista entre representants d’ETA i del Govern espanyol

Vida i obra Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves, la més important de les quals, Aissí cum les naus en la mar , s’inicia amb una àmplia comparació marinera, i mostra influències de Bernat de Ventadorn Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres