Resultats de la cerca

És centrat en la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica o de la Mare de Déu de Montserrat , creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida Juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1020 h

És un mètode per a conèixer la sensibilitat del subjecte a la tuberculina La reacció positiva es manifesta al cap de 48-72 hores com una zona d’induració superior a 10 mm de diàmetre entorn del lloc d’injecció, la qual cosa indica que hi ha o que hi ha hagut contacte de l’individu amb el bacil de Koch, però no vol dir necessàriament que pateixi de tuberculosi

Els primers dispensaris foren creats per les associacions de beneficiència amb el fi de dispensar gratuïtament tant l’assistència mèdica com els medicaments, i és a partir del s XIX que foren transformats en centres de diagnosi i profilaxi, especialment de determinades malalties, com la tuberculosi i la sífilis Actualment els dispensaris depenen d’organismes públics o formen part dels hospitals, i són centres especialitzats cardiologia, puericultura, antituberculosos, etc i de vacunació

Pot tenir diverses localitzacions cutànies La més freqüent en els mamífers, home inclòs, és l’ aspergillosi òtica© , que dóna lloc a una inflamació de l’orella externa la forma més important, però, és l’ aspergillosi pulmonar , que hom pot confondre amb la tuberculosi L’aspergillosi és relativament freqüent entre camperols dedicats al conreu de cereals, moliners, etc També pot aparèixer en pacients que són tractats durant massa temps amb corticoides i antibiòtics

Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català

Estudià clínica amb el doctor Robert i bacteriologia amb Jaume Ferran, del qual fou un dels deixebles més importants Professor de patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona des del 1905, el 1920 n'obtingué la càtedra el 1924 fou degà de la facultat de medicina Els seus nombrosos treballs versen preferentment sobre la tuberculosi és autor d’un Tratado de patología y clínica médica , en quatre volums, escrit en collaboració amb Royo Vilanova

És causada per la formació de fibroblasts que reparen els alvèols danyats La cicatrització excessiva dificulta la funció pulmonar normal i agreuja progressivament els símptomes de la malaltia No existeix cap tractament farmacològic d’eficàcia clara més enllà dels fàrmacs per a alleujar els símptomes i retardar la progressió de la malaltia En els casos més greus, hom opta pel trasplantament Pot ser secundària a uns altres processos tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc o bé idiopàtica fibrosi pulmonar idiopàtica , quan és de causa desconeguda

La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable

Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS 1950-53 i director general d’aquesta organització 1953-73 S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món

Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895