Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Joan Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…
Jean-Eugène Robert-Houdin
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista francès expert en telepatia i percepció extrasensorial.
És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la…
Joan Guillemí
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’…
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment…
assecament
Química
Modificació que experimenta una pel·lícula de pintura o vernís en passar de l’estat líquid al sòlid.
La sola evaporació del dissolvent produeix l’assecament en el cas de productes cellulòsics i vernissos a base d’alcohol Altres fenòmens s’ajunten a aquest cas, com és ara l’oxidació lenta dels olis sicatius en les pintures i el s vernissos grassos o la polimerització del lligant afavorida per la calor en el cas de les resines sintètiques termoenduribles
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que un aïllador de porcellana sigui de…
transparència
Art
Pinzellada lleugera, generalment feta amb vernís, que permet de transparentar la textura de la tela d’una pintura.
brotxada
Recorregut sense interrupció, o traç continu, fet amb un sol cop de la brotxa plena de pintura o de vernís.
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
clivella
Pintura
Esquerda perpendicular a la superfície pictòrica produïda pel trencament d’una o més capes de vernís, de color o de preparació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina