Resultats de la cerca

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…

Dues línies de ferrocarril el travessen la de Barcelona-Portbou, iniciada el 1852, que hi té una estació, i la dels Ferrocarrils del Nord, iniciada el 1883 Hi resten encara algunes masies, com la vella torre de Sant Joan, antiga possessió de l’orde dels hospitalers el nucli existia ja al s XVII, format al voltant de l’antiga carretera del Vallès carrer del Clot, a la partida rural, deprimida, anomenada el Clot de la Mel , molt rica per les hortes al voltant del rec Comtal i els seus molins, proveïdora de queviures a Barcelona Vers el 1638 fou construïda vora la carretera la…

Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…

Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí…

Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que…

Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme La…

L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que el decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII Fou annexat a la Guingueta el 1973 Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés

Situació Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 57” N - Long 1° 59’ 12” E Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…