Sant Romà de Càldegues (la Guingueta d’Ix)

Situació

Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes.

ECSA - A. Roura

L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix.

Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 25’ 57” N - Long. 1° 59’ 12” E.

Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de Puigcerdà. (RMAE)

Història

La parròquia de Càldegues és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, que porta la data del 819, però que segurament fou redactada al final del segle X. En diversos testaments del segle XIV hom fa esment de la imatge de la marededeu de Càldegues, desapareguda des de fa molts anys, que devia ser romànica o almenys de tradició romànica. És objecte de deixes per part dels fidels de les parròquies de Sant Romà de Càldegues i de Sant Julià d’Oncés.

L’església de Càldegues fou bastant modificada al segle XVIII, quan el rector Domènec Martí sobrealçà la nau (1716) i obrí les capelles laterals. L’església conserva notables altars barrocs del segle XVIII. El que presideix el presbiteri tapa unes pintures murals romàniques, de factura popular, bastant malmeses. (MD-EVS)

Església

Planta de l’església, on són evidents els cossos afegits al segle XVIII i el porxo de migdia que protegeix l’entrada.

E. Ventosa

És una església d’una nau de planta rectangular coberta amb volta d’obra cuita, capçada per un absis semicircular. La nau primitiva fou sobrealçada al segle XVIII, moment en què es construí la volta actual i també s’hi afegiren dues capelles laterals, a banda i banda de la nau, i una sagristia al costat sud, que s’obre a l’absis. L’entrada és a la façana de migdia, protegida per un porxo de grans dimensions. Adossat a l’accés de l’església hi ha el cementiri de la localitat. A la façana meridional es fan paleses diverses refeccions i la sobreelevació de la nau ja esmentada. Sota el porxo de fusta que hi ha en aquesta façana es pot veure un fris d’arcuacions llombardes, que indica el punt culminant de la façana en l’estat primitiu. La portalada no té gaire interès i mostra restes de pintures tardanes al tram de mur que té a sobre.

La façana absidal, semicircular, presenta un fris d’arcuacions amb lesenes cada quatre arcuacions, llevat del plafó central, que té cinc arcuacions, la central més ample i que emmarca la finestra absidal de doble esqueixada i arc de mig punt. No és possible veure tot l’absis a causa de la sagristia, adossada a la façana sud.

Sobre la façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls per a les campanes, amb arcs de mig punt ben construïts, i un tercer ull més petit, centrat sobre aquests. A continuació d’aquesta façana arrenca la paret que protegeix l’extrem de ponent del porxo i que es prolonga i forma la tanca del recinte del cementiri. A la façana N, a més de la capella lateral que s’hi afegí, és possible observar el nivell original de la coberta, resseguit per un fris d’arcuacions, tal com s’esdevé a la façana de migdia. L’església parroquial de Càldegues, datable al segle XI, és un exemple notable d’edifici construït dins l’estil llombard. (LICS-JCR-ERR)

Pintura

Detall de les pintures murals de l’absis de l’església, amb la imatge de Crist en Majestat envoltat del tetramorf.

ECSA - A. Roura

L’interior de l’absis de Sant Romà de Càldegues és decorat amb pintures murals, del segle XIII. Al mig hi ha pintat el Crist tradicional de l’Apocalipsi, assegut amb la mà dreta alçada i voltat dels símbols dels quatre evangelistes. Al registre inferior, en lloc dels personatges tradicionals de l’Apocalipsi que miren el Crist en majestat, apareixen juxtaposades diverses escenes.

A mà esquerra hi ha una crucifixió amb cinc personatges. El Crist, purament romànic, és representat amb els ulls oberts i el cap lleugerament inclinat; és cenyit pel perizoni i crucificat sobre una creu en forma d’arbre esbrancat que simbolitza l’arbre de la vida.

A la seva dreta, un personatge que porta una llança (Longinos) vesteix una mena de túnica que fa ratlles. A la mà esquerra de Crist, un altre personatge identificat com a Stephanos té, a més de l’esponja, un calderó adornat de xebrons horitzontals. Les figures de la Mare de Déu i de sant Joan han desaparegut gairebé del tot.

Detall de les pintures murals de l’absis de l’església, amb un cavaller amb un falcó a la mà.

ECSA - A. Roura

Al costat esquerre de la finestra de l’absis, hom ha pintat un personatge amb un caputxó i un bastó a la mà. Durliat es pregunta si és un monjo o un pelegrí. A l’altra banda, un cavaller amb posat d’anar a caçar té un falcó al puny. Potser es tracta del donant de la pintura.

També es pot veure un Davallament de la Creu, a mà dreta. La creu imita igualment un arbre esbrancat.

L’art de l’absis de Càldegues manifesta amb el seu “linealisme”, que subratlla el dibuix, l’esperit del gòtic. (MD)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Capeille, 1902, III, pàgs. 318-323
  • Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8

Bibliografia sobre la pintura

  • Durliat, 1954, pàg. 26, 1958, pàg. 22, i 1961, pàg. 11
  • Ainaud, 1962b, pàg. 40
  • Deschamps-Thibout, 1963, pàg. 152
  • Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 25
  • Durliat, 1974, pàgs. 137-139, i 1975, pàgs. 64-66
  • Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 182
  • Sureda, 1981, pàg. 373