Resultats de la cerca
Es mostren 956 resultats
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
potència
Física
Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l’envolta.
En una conversa normal, les cordes vocals tenen una potència de l’ordre de 10- 5 watts
catacrac
Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar una ruptura, etc.
Hom la troba també amb totes les altres vocals en la síllaba accentuada catacrec, catacric, catacroc, catacruc
velar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua.
En català són velars les vocals o’, ọ, u i les consonants k, g, w amb articulacions de l, sobretot implosives
crac
Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca.
Hom la troba també amb totes les altres vocals crec cric, croc, cruc Heu sentit el crac de la pota de la taula
soggetto cavato
Música
Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.
Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises
Palpació i percussió del tòrax
Patologia humana
La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals , és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’…
alfabet siríac
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs occidentals jacobites i…
vocal cardinal
Fonètica i fonologia
Segons Daniel Jones, fonema vocàlic, les característiques articulatòries i acústiques del qual són ben definides dintre la llengua a què pertany.
En general, són cardinals les vocals palatals sense arrodoniment de llavis i, ẹ, ę i les velars amb arrodoniment u, ọ, ę, ultra la vocal medial a
posterior
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per una zona de contacte o de constricció entre la llengua i el paladar dins un àmbit que, en una divisió ideal de la cavitat supraglòtica, va del mig cap enrere.
Les articulacions posteriors són acústicament greus En català, són posteriors o greus les vocals ǫ, ọ, u i les consonants y, s, z, n, k, g, w