Resultats de la cerca

Aterra a l’aeroport del Prat el primer avió de la companyia italiana ItalAir, que cobreix la nova línia que unirà directament Barcelona amb l’Alguer, la ciutat de parla catalana de l’illa de Sardenya La línia farà dos vols setmanals amb avions que tenen una capacitat per a 48 passatgers

L’utilitzat en els vols destinats a aterrar a la Lluna, com l' Apollo 11 , constava de tres elements mòdul de comandament , de forma cònica, centre de control, preparat per a la vida de la tripulació mòdul lunar , de forma polièdrica, part del vehicle destinada a aterrar a la Lluna, proveït d’unitats propulsives pròpies

Coneguda com APME, duu a terme vols amb avió a motor i amb ultralleuger en zones muntanyoses En collaboració amb l’Aeroclub Aviadores de Montaña de Aragón, organitza cursos d’introducció al vol de muntanya adreçats a pilots privats i d’ultralleuger La seva zona de vol habitual són els Pirineus, seguida dels Alps

Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…

Feu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l’ aviació

AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , Ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas romànicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan…

És capaç de posar més de 100 t en òrbita baixa Vehicle de combustible líquid, fins el 1992 només havia efectuat dos vols, un dels quals per a posar en òrbita la llançadora Buran Els russos l’han ofert per a muntar les peces de l’Estació Espacial Internacional i evitar, així, que la llançadora hagi de fer un gran nombre de viatges

Seu de l’Aeroclub del Penedès, la titularitat recau en Xavier Llobet i és d’ús públic Té una superfície de 8800 m2 i una pista de terra de 400 m de longitud Disposa d’un hangar, un taller i un local social Hi ha installada una escola de vol i diverses empreses que organitzen vols d’avions lleugers i d’ultralleugers

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

També conegut amb el nom d’Aeronàutic Club de la Seu d’Urgell, s’inaugurà el 1932 amb motiu de la installació d’un camp d’aterratge a la localitat i del moviment que promogué Jaume Nadal i Maimó Es realitzaren diversos vols de prova però finalment la línia aèria Barcelona-Andorra no s’establí El primer president fou Manuel Fiter