Resultats de la cerca

Graduat en ciències polítiques, collaborà en diverses publicacions El 1967 es traslladà a Londres on, dos anys després, fundà el grup còmic Monty Python, amb el qual realitzà la sèrie televisiva Monty Python’s Flying Circus 1969-72, edità llibres i creà les seqüències d’animació d’alguns films El 1972 codirigí amb Terry Jones el llargmetratge  Monty Python and the Holy Grail 1974, dotat d’un inconfusible humor Ja en solitari i amb un estil cada cop més personal realitzà els films  Jabberwocky 1977, Time Bandits 1981, Brazil 1985, The Adventures of Baron Munchhausen 1988, The Fisher King 1991…

Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…

Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…

S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film  The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954  Reach for the Sky , 1955  Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the Bismarck , 1960…

Imatges del festival de Woodstock De nom oficial Fira d’Art i Música de Woodstock i Exposició de l’Era d’Aquari, fou conegut com festival de Woodstock, ciutat a uns 70 km de distància on inicialment havia de tenir lloc, que finalment denegà el permís als organitzadors Amb una assistència multitudinària d’unes 450000 persones, significà un esdeveniment crucial en la música rock i contribuí a projectar el moviment hippy , la contracultura i el fenomen psiquedèlic Hi actuaren les figures i grups de pop, rock i folk capdavanters del moment Jimi Hendrix, Janis Joplin, Joan Baez, Richie Havens, The…

Nascut Michael Igor Peschkowsky, la seva família emigrà als Estats Units el 1939 Començà a estudiar medicina a la Universitat de Chicago, estudis que abandonà pel teatre El seu èxit als escenaris, de primer com a actor i més tard com a director, fou reconegut amb nou premis Tony entre el 1964 i el 2005, i el portà a Hollywood, on debutà amb la realització de Who's afraid of Virginia Woolf 1966 L’any següent obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Graduate , film simbòlic de tota una generació Altres films seus són Catch 22 1970, Carnal Knowledge 1971, Gilda Live 1980,…

Alumne de l’Actor's Studio, debutà en el cinema amb Who's that Knocking at my Door MScorsese, 1968 Li han interessat més els bons papers que no pas els més llargs, amb la qual cosa, gairebé sempre ha fet de secundari de luxe, exercint, generalment, de dur o de malvat En la seva extensa filmografia hi figuren Taxi Driver MScorsese, 1976, Dead Watch BTavernier, 1980, The Last Temptation of Christ MScorsese, 1988, Thelma and Louise RScott, 1991, Reservoir Dogs QTarantino, 1991, The Piano JCampion, 1992, Pulp Fiction QTarantino, 1994, Smoke WWang, 1995, From Dust Till Dawn RRodríguez…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997,…

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels tretze als…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…