Resultats de la cerca

Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘Lliçons sobre…

Fou un dels precursors de la navegació submarina El 1850, a Kiel, construí el seu primer submarí, el qual fou un fracàs Al servei de Rússia, el 1856 en construí un altre, de 15,8 m d’eslora, amb el qual féu 134 immersions, amb resultats força estimables No obstant això, l’almirallat rus no en copsà la importància i el féu enfonsar Abandonà Rússia el 1858 i posteriorment es dedicà a la recuperació de vaixells enfonsats

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein

Fou professor a Munic Estudiós, primer, de teologia i de ciències naturals, s’especialitzà més tard en geografia econòmica Escriví Die Verkehrswege im Dienste des Welthandels ‘Les vies del tràfic al servei del comerç mundial’, 1880 i Historische Geographie ‘Geografia històrica’, 1904

Professor a Greifswald, fou un dels principals representants de l’anomenada filosofia de la immanència Centrat en el problema gnoseològic, desenvolupà més els seus aspectes idealistes i sensacionalistes que no pas les seves implicacions cientificoneutralistes És autor d' Erkenntnistheoretische Logik ‘Lògica gnoseològica’, 1878, Grundrisss der Erkenntnistheorie und Logik ‘Esbós de la teoria del coneixement i de la lògica’, 1894 i Die immanente Philosophie 1897

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…

Fou director tècnic a la Gasmotorenfabrik Deutz de Colònia, on fou construït el motor de gas de quatre temps de velocitat regulable El 1883 fundà un taller experimental a Cannstatt, on desenvolupà l’estudi d’un dels primers motors de combustió interna, que era el primer en què hom emprava gasolina com a carburant Daimler l’acoblà successivament com a giny propulsor a una bicicleta 1885, a un vehicle de quatre rodes 1886 i a una barca Patentà un bon nombre de perfeccionaments mecànics relacionats amb l’automoció, entre els quals un carburador i un filtre L’any 1890 fundà la Daimler Motoren…

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

Vida La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H Kretzschmar El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930 La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions…