Resultats de la cerca

La geografia física Situat a la part oriental de Bengala, tot el territori és una gran plana alluvial, llevat del SE, on es localitzen les altures de Chittagong Aquesta plana ha estat formada pels abundants sediments del Ganges i del Brahmaputra, rius que en arribar a Bangladesh formen un immens delta i es ramifiquen en nombrosos braços que dificulten les comunicacions La gran quantitat de sediments que aquests rius aporten fa que el delta guanyi contínuament terreny a la mar El Ganges i el Brahmaputra són molt cabalosos i a Bangladesh tenen 13000 m 3 /s i 19500 m 3 /s, respectivament En…

Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m

Excavat des del 1954 per la missió anglesa de Turquia, ha donat una successió de nivells des del Calcolític fins al segle XII aC Les etapes més notables són la del bronze mitjà, amb una gran ciutat, contemporània de la del Karum de Kültepe i de la de Troia VI, amb palaus de grans dimensions, i una altra etapa contemporània de l’imperi hitita, però amb una cultura pròpia, independent de la hitita i de la de Troia

S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats…

Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…

Presenta diverses variants l’oriental Àsia Menor, el central Cíclades i l’occiental Eubea, que té algunes afininitats amb l'àtic Homer i Hesíode, els poetes elegíacs i els iambògrafs, i també la prosa a l’inici, feren ús d’aquest dialecte, que, en el conjunt de parles de Grècia, era la que oferia una afinitat més gran amb l’àtic Per això hom parla de grup jonicoàtic , per les característiques comunes d’ambdós dialectes η en lloc de ā , metàtesi quantitativa νέϖέ per ναόέ, ν efelcística, desinència secundària -σαν de la tercera persona del plural, pèrdua de la digamma, ús de la…

Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i…

En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14 temes a Europa i 18 a…

És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió

Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans