Resultats de la cerca

Situació Petita construcció rural del segle XII, amb l’absis sobrealçat i la coberta amb un teulat de fort pendent ECSA - J A Adell La capella de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu és situada al caire d’un serrat, entre dos torrents, al costat d’unes bordes, i formant part del conjunt de les bordes d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH418257 Per a anar-hi cal prendre un camí, només per a vianants que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil, passat el poble de Borén, on hi ha el pont medieval que travessa la Noguera Pallaresa, i que, en mitja hora, per un traçat embardissat i…

Situació Vista exterior de la façana de ponent, amb el mur coronat per un campanar d’espadanya J M Melció L’església de l’antiga parròquia de Sant Miquel de la Torre o Sant Miquel d’Avellanacorba o Sant Miquel de Vellanacorba o Sant Miquel de Sacorba es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals del Puig Ou, sota l’església de Sant Andreu de Porreres Mapa 256M781 Situació 31TDG550796 Al quilòmetre 64 de la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, concretament al coll de Seguries, surt una pista forestal que davalla i travessa tota la Vall del Bac, passa per les…

Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i…

Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d’una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent El tret més distintiu dels bascs és llur idioma, el basc o euskara , que els identifica enfront de la llengua dels altres homes, que en conjunt parlen el que hom anomena erdara el basc, efectivament, és un idioma amb trets molt peculiars i amb poca similitud no tan sols amb els idiomes circumdants d’entroncament indoeuropeu, sinó també amb les grans agrupacions lingüístiques conegudes Els bascs presenten els caràcters…

El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…

En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància concreta —la…

Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la…

Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…