Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco…
Alfons d’Aragó i de Portugal
Història
Duc de Sogorb i comte d’Empúries des del 1522 i duc consort de Cardona des del 1543.
Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…
Teobald I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1234-53) i comte palatí de Xampanya (Teobald IV: 1201-53) i de Brie.
Fill pòstum del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra Educat a la cort del rei Felip II de França, collaborà amb Lluís VIII en la lluita contra els albigesos 1226 Arran de la mort de Sanç VII de Navarra fou nomenat rei de Navarra per la noblesa navarresa 1234, en contra de l’acord d’afillament mutu establert per Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’inicià així la dinastia francesa de Xampanya a Navarra Realitzà una tasca legisladora, ordenant l’elaboració d’un Cartulari Magne i, probablement, la iniciació del Fur general de…
Guillem Ramon de Montcada i de Peralta
Història
Tercer comte d’Agosta i de Nucaria —que tingué (1383) per la seva muller—.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília 1377, davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó 1380 Gestionà a Catalunya 1380 el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners…
Ramon de Peralta

Estàtua sepulcral de Ramon de Peralta
© Fototeca.cat
Història
Primer comte de Caltabellotta, baró de Peralta, almirall dels regnes de la corona catalanoaragonesa i canceller de Sicília.
Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la baronia de Peralta…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué…
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…
Hug de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400) (Hug II de Cardona).
Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de…
monestir de Besalú
Vista del monestir de Besalú
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Besalú
) fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la posà sota el patrocini de la Santa Seu.
El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous Sant Pere de Besalú s’extingí amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina