Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica i anglesa, a més de direcció teatral, i treballà com a traductor i ajudant de direcció El 1947 conegué personalment Bertolt Brecht , sota la protecció del qual anà a l’antiga República Democràtica Alemanya Nacionalitzat, el 1949 ingressà al Berliner Ensemble Tingueren un gran ressò els seus muntatges de Der gute Mensch von Sezuan i Die Targe der Commune , de Brecht, i de Volpone , de Ben Jonson El 1958 abandonà el Berliner Amb el Deutsches Theater de Berlín dirigí La pau , d’Aristòfanes, en versió de Peter Hacks, Els dos cavallers de Verona…

Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster En la seva obra hom pot distingir tres períodes El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie ‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960 El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der…

Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la perspectiva…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…

Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip II, per…

Estudià l’estructura de les proteïnes i els mecanismes de la fermentació alcohòlica Editor del Handbuch der biologischen Arbeitsmethoden ‘Manual de les metodologies biològiques’

Juntament amb Francesc Rius projectà el Velòdrom de Barcelona premi FAD 1985 i el Palau d’Esports de Badalona premi Mies van der Rohe, 1992

Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena

Posà les bases a la sintaxi comparada indoeuropea amb la seva obra Vergleichende Syntax der indogermanischen Sprachen ‘Sintaxi comparada de les llengües indogermàniques’, 1893-1900

Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen Interpretà Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, amb el mateix Richard Strauss, a Milà