Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
Bibliografia sobre les arts decoratives i les arts industrials
Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993 catàleg d’exposició, Barcelona, 1993 Cirici, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Cirici, A Ceràmica catalana , Barcelona, Edicions Destino, 1977 Dalmases, N de Giralt-Miracle, D Argenters i joiers de Catalunya , Barcelona, Edicions Destino, 1985 El diseño en España Antecedentes históricos y realidad actual catàleg d’exposició, Brusselles, 1985 FAD Dels bells oficis al disseny actual Una història de les arts decoratives a Catalunya al segle XX catàleg d’exposició, Barcelona, 1981 Folch i Torres, J coordinador…
Joseph Joachim
Música
Violinista, compositor, director i pedagog austrohongarès.
La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb la Orquestra del Gewandhaus, d'aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn El 1850 fou nomenat…
Joseph Joachim
Música
Violinista, compositor, director i pedagog austrohongarès.
La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb la Orquestra del Gewandhaus, d'aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn El 1850 fou nomenat…
base dual
Matemàtiques
Base definida en un espai vectorial E de dimensió finita.
Si e 1 , e n és una base de E , aleshores el conjunt de formes lineals f i E→K, amb imatges sobre el cos K de l’espai vectorial, definits per f i e j =δ i j , essent δ i j =0 si i ≠ j , δ ij =1, forma una base de l’espai dual E *, i s’anomena la base dual de la inicial
diòptria
Física
Unitat de potència (convergència) d’una lent, equivalent en el SI a l’invers d’un metre: 1 δ = 1 m-1.
Atès que la potència d’una lent de focal f és φ=1/ f , si la focal s’expressa en metres, la potència ho serà en diòptries Hom mesura l’ametropia miopia o hipermetropia d’un ull mitjançant l’especificació de les diòptries de la lent capaç de corregir el defecte així, un ull amb dues diòptries necessita una lent correctora que tingui una potència de dues diòptries
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l’actomiosina.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP
Alexandre Charles Lecocq
Música
Compositor francès.
Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’…
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini…
Concurs Internacional de Piano José Iturbi
Música
Certamen creat per la Diputació de València i altres entitats en record d’aquest illustre músic valencià, que està dirigit a pianistes joves, de fins a trenta anys, i de qualsevol nacionalitat.
Tots els participants han de superar quatre proves, tres recitals i una doble prova final amb orquestra, on és obligada la interpretació d’un dels concerts de L van Beethoven a partir de l’edició del 1996 s’introduí la interpretació obligada d’un compositor espanyol del segle XX A part dels premis econòmics, suposa l’oportunitat de fer concerts i recitals per tot l’Estat espanyol coordinats per la mateixa direcció del concurs El jurat és nomenat per la Diputació i, en les diferents convocatòries, ha comptat amb la collaboració de prestigiosos músics i solistes espanyols i d’arreu del món, com…
Chronicon Rivipullense II
Historiografia catalana
Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).
Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina