Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Joan de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…
James Stanhope
Història
Militar
Militar i polític anglès.
Estudià a Oxford, però es decantà per la carrera militar i lluità a Flandes i, durant la guerra de Successió, a la península Ibèrica, a les ordres del general Peterborough Ascendit a general, conquerí l’illa de Menorca per a Anglaterra 1708 i esdevingué general en cap de les forces angleses El 1710 emprengué una campanya victoriosa, conjuntament amb el general austríac Starhemberg llur victòria a Almenara permeté al rei arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i li obrí, encara que efímerament, altre cop les portes de Madrid Durant la retirada subsegüent, lluità a Brihuega i fou…
Amadeu V de Savoia
Història
Comte de Savoia (1285-1323), fill de Tomàs II i nebot de Felip I, a qui succeí.
Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així…
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
Sebastian Raval
Música
Compositor castellà actiu a Itàlia.
De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter…
Silvio Varviso
Música
Director d’orquestra suís.
Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de música del…
Guy Fawkes
Història
Conspirador anglès.
Procedent d’una família protestant, abraçà, tanmateix, el catolicisme El 1593 s’enrolà voluntari a l’exèrcit espanyol a Flandes, on lluità contra els protestants holandesos Intentà sense èxit obtenir suport d’Espanya per a una rebellió catòlica a Anglaterra, on retornà el 1603 L’any següent fou un dels organitzadors i participants en la conspiració de la pólvora per volar el Parlament i asassinar el rei Jaume I d'Anglaterra Bé que pogué introduir una vintena de barrils de pólvora als soterranis del Parlament, fou descobert abans de poder fer-los explotar Arrestat i torturat,…
Francisco Antonio de Agurto
Història
Marquès de Gastañaga.
Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al…
Francesc de França
Història
Duc d’Alençon.
Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina