Resultats de la cerca

Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant…

Soci de l’Esport Ciclista Barcelona des del 1946, formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1962-2001 Impulsà la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme 1963 i de l’Escalada a Montjuïc 1965, i collaborà en les arribades del Tour de França a Barcelona i en els Campionats del Món celebrats a Barcelona 1973, 1984 Creà l’escola de ciclisme del club i equips de categories inferiors i amateurs Rebé la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona i la insígnia d’or de les federacions espanyola i catalana de ciclisme El 1991 creà l’empresa Ciro Sport, propietària de la marca de roba…

Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…

El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16 000 exemplars El 1988 arribà a un acord amb Diario 16 , dirigit per Pedro J Ramírez i adoptà la denominació de El Día 16 fins el 1993 en què, coeditat per El Mundo també dirigit per Ramírez fou editat amb el nom de El Día de El Mundo de Baleares En aconseguir l’editora de El Mundo la majoria de les accions de Rey Sol 1997, esdevingué definitivament una de les edicions regionals d’aquest diari El Mundo - El Día de Baleares En el període 2006-2007 tingué una difusió mitjana de 20 930

El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…

El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…

Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que hom…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de “Mirall…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…