Resultats de la cerca

El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina internacional de la…

Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació Des del 1973 fins al 1977 collaborà amb els professors Jean Piaget i Bärbel Inhelder en la docència i la investigació en psicologia genètica i experimental i en metodologia psicològica, a la facultat de psicologia i de ciències de l’educació de la Universitat de Ginebra Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona 1977 on, des del 1985, ocupa la càtedra de psicologia…

En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país Formà part de les ambaixades a Moscou 1933-37 i a Txecoslovàquia 1938-39 i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’…

Germà de Josep Maria Jarque , es formà al seminari de Barcelona El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia S’ordenà de sacerdot l’any 1951 Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya 1953, exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics de Pax Romana Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà 1969 i…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a…

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué…

Vida És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX Excellí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any…

Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la producció Spiderman…

Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny…

Començà els estudis de farmàcia a Alès, i el 1816 entrà al laboratori farmacològic de Le Royer a Ginebra, on inicià els seus estudis en el camp de la química, i collaborà amb Coindet en la investigació de composts iodats 1818 i amb el fisiòleg Jean-Louis Prévost en certs treballs sobre els fenòmens elèctrics als músculs El 1823 ingressà al laboratori de l’École Polytechnique de París, que dirigia Thenard, a qui succeí com a professor el 1835 Dumas fou el primer químic francès que introduí els treballs de laboratori dins l’ensenyament, i els seus tractats contenen una gran…