Resultats de la cerca

Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes 1948, reeditada, El pintor Jiménez Aranda 1972, —el seu avi—, Los paisajistas catalanes 1975 i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla 1953, reeditada, a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó 1945 Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla

Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart, Winterthur

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Pintor municipal de Madrid, morí pocs dies després d’ésser nomenat Entre les seves obres sobresurten les de tema religiós, retrats i miniatures

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39…

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…

L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb l’estreta…