Resultats de la cerca

Organitzada per la Federació Internacional de Korfball, la primera edició tingué lloc a Estoril Portugal l’any 1998 La segona edició es disputà a Terrassa entre el 31 de març i el 7 d’abril de 2003 Hi competiren deu seleccions nacionals i en resultà vencedora Holanda La selecció catalana acabà en setena posició En l'edició del 2016, celebrada als Països Baixos, la selecció catalana absoluta aconseguí una medalla de bronze, el primer podi de la història

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953

Començà practicant la gimnàstica artística i guanyà diversos trofeus en categories inferiors El 1997 s’inicià en aeròbic al gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès i al Cos Master de Molins de Rei Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya, i amb la selecció estatal participà en Oberts internacionals com el de Portugal, Alemanya, Itàlia, França, Bulgària o el Japó Destacà la seva actuació al Campionat d’Europa 2005 i als Jocs Mundials 2005 Es retirà poc després

Cursà estudis a Llotja i es titulà el 1866 Soci fundador de l’Arqueològica de Barcelona És autor d' Apunts per una monografia de la catedral basílica de Barcelona 1879, reeditats el 1892 La seva obra arquitectònica més coneguda és el Collegi de Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona 1884 Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal Guanyà diploma honorífic a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1882

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Completà la formació a Itàlia, on llegí Descartes, Newton, Bacon i, sobretot, Locke Establert a Roma, inicià la reforma de la pedagogia portuguesa, fruit de la qual fou el seu Verdadeiro Metodo de Estudar 1746, que provocà una polèmica que assenyala la fi de l’escolàstica a Portugal Proposà la democratització de l’ensenyament i la instrucció de la dona, com també l’ensenyament basat en la llengua materna En literatura es manifestà contrari a la retòrica barroca

Exercí com a professor i des de la seva càtedra de la Universitat de Madrid 1951-75 formà un nombre important de geògrafs Fou un introductor de la geografia moderna i, sobretot, de la geografia regionalista francesa Publicà diversos treballs i dirigí Geografía de España y Portugal 1958 i Geografía regional de España 1968 Fou director de la revista Estudios Geográficos 1975-84, del CSIC, i membre de les acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa