Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…
Sant Cebrià de Pujarnol (Porqueres)
Art romànic
Situació Parròquia rural al sector muntanyós del Pla de l’Estany, amb el nucli format per l’església, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Pujarnol F Tur L’església de Pujarnol és situada a l’origen de la vall de Matamors, entre les serres de Sant Patllari Mapa L38-12295 Situació 31TDG764613 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Just a la sortida de la població, després del paratge de la Fontpudosa cal agafar a l’esquerra una carretera asfaltada i senyalitzada que en uns 5 km mena al peu de l’església i que continua fins a…
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà…
rasos de Liat

Vista dels rasos de Liat
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà de la Vall d’Aran, a la divisòria d’aigües de l’Unhòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomèra i d’Es Armèros, al S, i el portilló d’Albi, al N.
És centrat per l' estany de Liat , capçalera de l'Unhòla Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomèra
Catadau
Església parroquial de Catadau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans; s’estén a l’W del riu Magre i és accidentat pel Matamont (512 m alt.) i per les serres que limiten la Ribera amb la Foia de Bunyol.
L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop del d’Alfarb, a la dreta del riu Magre Fou una…
Varradòs

Paisatge muntanyòs de la Vall de Varradós amb l’Aneto al fons (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran, estesa entre el Montlude i les serres de Guarbes, Sescorjada, la pica Palomèra, el coll d’Ansa de Caudèra, el tuc d’Es Armeròs i la collada de Varradòs
(2 040 m alt.).
Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels…
El marc geogràfic del romànic de la Garrotxa
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
estret de Collegats
La roca de l’Argentaria a l'estret de Collegats
© Fototeca.cat
Congost
Congost d’uns 5 km de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant, que formen part de les serralades interiors dels Prepirineus, que separa el Pallars Sobirà del Pallars Jussà.
Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets el forat dels Cornuts, al barranc de l’Infern, i, gairebé a la sortida, el barranc de Sant Pere, de tal manera que ha estat defugit pels camins fins al segle XVIII Actualment el travessa la carretera en desús de Tremp a Sort A l’entrada, al límit meridional del Pallars Sobirà, hi fou fundat el monestir de Gerri origen de l’actual vila de Gerri de la Sal, i a la sortida, aigua amunt de la Pobla de Segur, el de Sant Pere de les Maleses
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina