Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
La Forestal d'Urgell, a Mollerussa
Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
cove
Recipient portàtil gran, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos.
ànec mut
Ànec mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de cos llarg i ample, amb plomes molt abundants, bec estret i punxegut voltat d’unes berrugues carnoses vermelles que, en fer-se vell l’ànec, arriben fins als ulls.
La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…
Habitatges de Can Ximet (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval ECSA - J Bolòs Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF909734 Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més…
Castellot de Beuda
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del Castellot de Beuda, amb la torre de planta circular de l’angle sud-est J Bolòs Aquest castell, format per una torre rodona, una sala, una cisterna i unes muralles, és situat al cim d’un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l’església de Beuda Mapa 257M781 Situació 31TDG765772 Venint de Besalú, hom pot anar fins a l’església de Beuda i seguir el camí carreter que surt a l’esquerra de l’església i va a ca n’Oliveres o bé, poc abans d’arribar al veïnat de Beuda, agafar la carretera…
canal d’Òtranto
Canal marí
Braç de mar, de 105 km de llarg i de 70 a 140 d’ample, que separa les costes italianes de les d’Albània i que comunica les mars Adriàtica i Jònica.
coll del Fortó
Coll (784 m) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs), i la vall del riu Ample (Calmella), al Rosselló.
l’Empelt
Masia
Masia del municipi de Riner (Solsonès), a l’extrem d’un ample pla situat entre Brics i el Miracle, on el 19 d’octubre (Sant Lluc) hom celebra una fira de bestiar.
euplotes
Zoologia
Gènere de ciliats espiròtrics de l’ordre dels heteròtrics
, de la família dels euplòtids, caracteritzats pel fet de tenir el perístoma ample i triangular i els cirrus disposats ventralment en tres grups.
Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina