Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
Chipiona
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, vora l’oceà Atlàntic, a la regió de Las Marismas.
Centre agrícola, turístic i d’estiueig
canal del Nord
Estret marí
Estret que separa Escòcia del NE d’Irlanda i comunica la mar d’Irlanda amb l’Atlàntic.
Té una longitud d’uns 150 km i s’estén des del Rhinns Point, al N, fins al Mull of Galloway, al S El lloc més estret és entre Mull of Kintyre Escòcia i Fair Head Irlanda del Nord La profunditat màxima és de 272 m El port principal és Belfast
Couëron
Ciutat
Ciutat del departament de Loira Atlàntic, França, situada a l’estuari del Loira, riu avall de Nantes.
Volta
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, tributari de l’oceà Atlàntic al golf de Guinea (1 600 km).
És format, a l’estat de Ghana on és el riu principal, per la unió de dos rius procedents de l’estat veí de Burkina Faso abans Alt Volta el Volta Blanc, que neix a Bobo-Dioulasso i, després de seguir un trajecte amb canvis sobtats SW-NE i S, s’uneix amb el Volta Negre, que té com a afluent el Volta Roig A Ghana el Volta segueix una direcció N-S a través d’una vasta plana, coberta de bosc en el curs inferior Els seus 90 darrers quilòmetres són sempre navegables, mentre que la resta no ho és al gener, mes en què presenta el nivell mínim El sòl és impermeable, fet que afavoreix la formació de…
Espichel
Cap
Cap de Portugal, a l’oceà Atlàntic, que constitueix el límit septentrional de la badia de Setúbal.
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on…
Delaware
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Dover 27 630 h 1990 S'estén pel sector nord-est de la península i badia de Delaware, formant la plana costanera atlàntica de sediments marins, que s’aixeca cap al nord al contacte amb el Piemont La xarxa hidrogràfica és marginal, formada per l’estuari navegable del Delaware El clima és temperat humit, amb 1 000 mm de pluja l’any, recollits sobretot a l’estiu la vegetació dominant és el bosc atlàntic De poblament antic i molt dens 115,8 h/km 2 1984, el creixement és molt fort Els sòls argilencs són molt fèrtils, i és conreat un 60% del territori, on predominen els…
Algarve

Penya-segats de Sagres
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Divisió administrativa
Antiga regió de l’extrem S de Portugal que correspon a l’actual districte de Faro.
Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina