Resultats de la cerca

Brecht es consagrà definitivament amb Die Dreigroschenoper 'L’òpera de tres rals', 1928, obra exemplar pel que fa a la conjunció i l’equilibri entre música i text, i en la qual fou decisiu el concurs del compositor Kurt Weill Tot i que Brecht treballà sovint amb altres compositors de renom P Hindemith, H Eisler, P Dessau i G von Einem, és amb Weill que la collaboració fou més reeixida Cal destacar-ne les òperes Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny 'Ascenció i caiguda de la ciutat de Mahagonny', 1929, Happy End 1929 i Der Jasager 'L’escolà d’amén', 1930, la cantata Der Lindberghflug 'El vol…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la història de la…

El 1872 s’uní al moviment populista i, més tard, fou influït per F Lassalle Amb G Plekhanov fundà el grup marxista Alliberament del Treball 1833 i intervingué en diverses publicacions socialistes, entre elles Iskra ‘L’espurna’, de la qual fou expulsat per Lenin Després del segon Congrés del Partit Obrer 1903 esdevingué menxevic Des del 1917 s’exilià i evolucionà cap a la dreta

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Fou un dels representants dels luterans a l' interim d’Augsburg 1548 Defensà la doctrina antinomista segons la qual els batejats no tenen l’obligació de practicar els manaments, la qual cosa motivà una controvèrsia amb Luter

Afiliat al partit socialdemòcrata 1895, en finir la Primera Guerra Mundial s’adherí al moviment espartaquista i collaborà a fundar el partit comunista alemany 1918, del qual esdevingué membre del comitè central Diputat al Reichstag 1928-33, en triomfar els nazis s’exilià a París 1933 i a Moscou 1939 President de la República Democràtica Alemanya 1948, exercí el càrrec fins a la mort

Com a oficial de marina, serví a Cuba i a les Filipines, i participà en el setge naval de Bermeo, durant la tercera guerra Carlina Interessat per la navegació submarina, continuà els estudis de Monturiol, i inventà un submarí propulsat elèctricament 1885 Mancat d’ajut de les autoritats espanyoles, no permeté que el seu invent fos desenvolupat a l’estranger

Essent encara estudiant, el 1883 inventà i patentà el que ell anomenava “telescopi elèctric”, aparell destinat a transmetre imatges en moviment, precursor de la moderna televisió L’aportació més original fou la del disc que porta el seu nom, amb perforacions disposades en espiral, que resolia el problema de l’exploració i que ha esdevingut fonamental en el posterior desenvolupament de les tècniques televisives

El 1884 descobrí el bacil productor del tètan Clostridium tetani en el pus de les ferides dels malalts tetànics, conegut també, en honor seu, com a bacil de Nicolaier

Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV