Resultats de la cerca

Fins el 1938 publicà 222 números, una part dels quals corresponien a la “Biblioteca de la Rosa dels Vents” que, malgrat una numeració pròpia, mantenia la numeració correlativa dels Quaderns literaris Precedent de les sèries de butxaca, publicà sobretot, obres estrangeres Merimée, Thackeray, Nerval, Sterne, Swift, Tolstoi, Papini, Bontempelli, però també Eugeni d’Ors, Benguerel i J M Folch i Torres, entre altres

Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic Exercí de sacerdot i fou rector de Viladecans durant vint anys Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent 1932 També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat 1933 i el conjunt Contes i narracions 1946

Model d’activista local, exercí com a mestre, llibreter i editor Es dedicà al teatre, i publicà L’amor truca a la porta 1958 i El fabricant de Nadals 1959 En el camp de la poesia es destacà amb Petit poema de Cervera 1984 i, com a editor, és remarcable la collecció que fundà i dirigí Biblioteca de Cervera i la Segarra

Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Fill de Teodor Creus i Coromines Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945

La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…

El vot de les dones, la narrativa femenina i l’èxit de les mestres són tres històries paralleles A Catalunya, les dones van votar l’Estatut d’Autonomia del 1931 quan encara no podien exercir oficialment el dret de vot D’altra banda, des de l’any 1893 es pot parlar de narrativa catalana escrita per dones, una obra en conjunt que obtingué el primer èxit internacional amb Solitud, de Caterina Albert, firmada, tanmateix, amb un pseudònim masculí Víctor Català Alhora, la Biblioteca Bonnemaison ha de ser considerada la primera biblioteca del món dedicada a les dones I, al seu torn, les mestres…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…