Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals. Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements. A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes. Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en contacte amb les cultures vehiculades per l’islam (que dominava una àrea del món àmplia i sàvia).

Desplaçaments d’alfaquins i ulemes d’origen català

Originaris de la zona oriental de la Marca Superior

X. Ballestín estudià la biografia de 117 savis musulmans originaris de terres avui dia catalanes i que, entre els anys 950 i 1250, recorregueren els llargs camins de l’islam. De l’estudi se’n desprèn una gran majoria de tortosins amb 68 savis, 30 lleidatans, 9 de Balaguer, 3 de Cambrils i la resta originaris de petites poblacions com la Granja d’Escarp o la zona de Boltanya a l’Alt Aragó.

Els seus viatges van anar dirigits en un primer moment a terres d’Al-Andalus i molt especialment a la ciutat de Còrdova i la seva rodalia. Però, a partir de mitjan segle X i fins l’any 1050, els veiem visitar amb una certa freqüència les ciutats costaneres de València, Dénia, Múrcia i Almeria. El peregrinatge a la Meca fou molt sovint aprofitat per aquests estudiosos de l’islam per a fer un estatge a les principals ciutats i centres culturals de l’imperi abbàssida, amb la capital Bagdad en el primer ordre de preferències, però també a Damasc, Alexandria o Bàssora. Aquesta tradició es prolongà al llarg dels segles XI i XII, i un gran nombre de ciutats musulmanes comptaren amb la presència de savis catalans.

Gerbert d’Orlhac o d’Aurillac

Borrell II, comte de Barcelona, en una visita al monestir occità d’Orlhac, acceptà la petició de l’abat d’emportar-se el jove monjo Gerbert per aprofundir estudis a les seves terres. La frontera amb Al-Andalus i la florida de comunitats monàstiques com Cuixà o Ripoll o les seus episcopals de Girona i Barcelona convertien el país en un centre d’atracció cultural de primer ordre.

Gerbert, sota el guiatge del bisbe Ató de Vic, aprengué matemàtiques i altres ciències com música i astronomia. Estudià a l’escola catedralícia de Vic i féu llargues estades al monestir de Ripoll entre els anys 967 i 970.

Aquest darrer any freqüentà el capítol de la seu de Barcelona, on possiblement va conèixer Sunifred Llobet, traductor de tractats d’astronomia, o a juristes eminents.

El comte Borrell II de Barcelona viatjà a Roma amb el bisbe Ató i s’emportaren el jove Gerbert. La preparació del jove impressionà el papa Joan XIII i el rei de Germània i Itàlia Otó I, que casualment es trobava a la cort papal. La carrera del jove monjo només feia que començar. Aviat seria abat, arquebisbe i pontífex amb el nom de Silvestre II.

Biblioteca i escriptori

No fou cap casualitat que Gerbert vingués a Catalunya per perfeccionar els seus estudis. De fet, els monestirs pirinencs de Cuixà, Sant Joan de les Abadesses o Ripoll gaudien, al voltant de l’any 1000, d’un gran prestigi i portaven el camí de convertir-se en un important pol d’atracció per a tots aquells que volguessin ampliar els seus coneixements.

Ripoll destacà entre tots els cenobis per la riquesa de la seva biblioteca. El nombre i la importància dels manuscrits que arribà a aplegar a mitjan segle XI va fer de Ripoll un centre d’estudis comparable a les magnífiques abadies de Saint-Gäll a Suïssa o de Bobbio a Itàlia.

El 888, la biblioteca no tenia més d’una dotzena mal comptada de llibres litúrgics. Un segle més tard en tenia setanta entre litúrgics, evangeliaris i obres de l’Antiguitat clàssica. A la mort de l’abat Oliba, el 1046, la biblioteca de Ripoll arribava als 246 volums. De la biblioteca es passava a l’escriptorium on els monjos ripollesos excel·liren en la còpia de manuscrits i en la traducció al llatí de bona part dels textos clàssics que per la intermediació d’Al-Andalus arribaven a l’Europa més occidental. Entre els còdexs que hi ha constància que foren transcrits a Ripoll en tenim de Virgili, Ciceró, Terenci, Juvenal, Juli Cèsar i una llarga llista fins a arribar a Aristòtil. La traducció de textos científics de l’àrab, de l’hebreu o del grec facilitaren la creació d’un bon nombre de tractats i adaptacions sobre música, matemàtiques i astronomia que van augmentar en bona mesura la irradiació intel·lectual de Ripoll.

Altres centres del «saber»

Però no tot el saber es conreava als cenobis dels Pirineus. Les seus episcopals catalanes es dedicaren preferentment als estudis jurídics. A les escoles catedralícies de Barcelona, Girona i Vic es traduïren i comentaren textos de dret, alhora que es crearen les primeres obres historiogràfiques catalanes en forma d’annals o cronicons.

8.000 llibres: una gran producció

Del conjunt dels 250 llibres existents a la Biblioteca de Ripoll el 1046, se’n conserven uns 40, un 16% del total. A les biblioteques i arxius d’Europa i Amèrica s’han localitzat, al seu torn, una xifra important de manuscrits catalans: uns 250 llibres sencers, i fulls o fragments d’uns altres 1.000 llibres. Si la proporció de llibres catalans conservats és la mateixa que els conservats a Ripoll, segons el càlcul d’Anscari M. Mundó, aquesta xifra de 1.250 ens portaria a dir que la producció de manuscrits en pergamí entre l’any 800 i el 1200 va ser, doncs, molt elevada, prop dels 8.000 exemplars. La cultura que acumularen i transmeteren era la d’una gran cultura europea, si més no, quantitativament.