Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Goodluck Jonathan
Política
Polític nigerià.
Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…
Benigno Aquino
Política
Polític filipí també conegut per Ninoy.
Net d’un general i fill d’un ric terratinent, mostrà una gran precocitat a disset anys anà com a corresponsal del diari Manila Times a la guerra de Corea 1950-53 Aquests anys seguí amb interrupcions cursos de dret en diverses universitats i fou condecorat pel Govern per la seva tasca periodística El 1954 negocià com a representant del Govern la rendició del braç armat del Partit Comunista de les Filipines El 1955 es casà amb Corazón Cojuangco nom de soltera de Corazón Aquino , de qui tingué un únic fill, Benigno Simeón Cojuangco Aquino Aquest mateix any fou elegit alcalde de la ciutat de…
Julija Volodýmyrivna Tymošenko

Julija Volodýmyrivna Tymošenko (2009)
© European People's Party
Política
Política ucraïnesa.
Graduada en economia per la Universitat de Dnipropetrovs’k el 1984, començà treballant en la gestió d’empreses de l’antiga URSS Amb la independència d’Ucraïna 1991, fou nomenada consellera delegada i posteriorment presidenta de la corporació Sistemes Energètics Units, que gestionava el proveïment i el subministrament d’energia, i aconseguí una gran fortuna Del 1999 al 2001 ocupà alts càrrecs en el Ministeri d’Energia en el govern de Leonid Kučma , però en fou apartada i empresonada un mes, acusada de corrupció Convertida en líder de l’oposició, encapçalà juntament amb Viktor Juščenko la…
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella…
Viktor Juščenko
Política
Polític ucraïnès.
Estudià economia a Ternopil’ Els anys 1993-99 fou president del Banc Central d’Ucraïna, i sota el seu mandat es creà la moneda nacional, la hryvn’a El 1999 el president Leonid Kučma el designà primer ministre, però el destituí el 2001 Passà aleshores a dirigir la coalició La Nostra Ucraïna, que concorregué a les eleccions legislatives del març del 2002, i fou el candidat d’aquesta formació en les presidencials de l’octubre-novembre del 2004 Enfrontat a la candidatura oficialista i prorussa del protegit de Kučma, Viktor Janukovyč, les irregularitats en la segona volta després de…
Joaquim Molins i Amat
Economia
Política
Polític i empresari.
Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…
Montenegro 2013
Estat
Després de la victòria del Partit Democràtic Socialista DPS en les eleccions legislatives d’octubre del 2012, el DPS també va guanyar les eleccions presidencials del mes d’abril, on va ser reelegit president Filip Vujanović La Comissió Electoral va determinar la victòria electoral de Vujanović amb el 51,21% dels vots emesos, davant les denúncies de frau electoral de l’altre candidat a les eleccions, l’exdiplomàtic Miodrag Lekić, del partit del Front Democràtic, que va obtenir el 48,29% dels vots Poc més de 7000 vots de diferència van permetre a Vujanović continuar ocupant la…
Costa Rica 2014
Estat
En les eleccions presidencials celebrades el 2 de febrer, es van produir uns resultats sorprenents El candidat governamental, Johnny Araya, del Partido de Liberación Nacional PLN, que havia encapçalat totes les enquestes, va ocupar el segon lloc amb només el 29,6% dels vots En canvi, Luis Guillermo Solís, del Partido de Acción Ciudadana PAC, a qui els sondeigs situaven en quarta posició, el va superar amb el 30,9% La sorpresa va seguir en la segona volta entre els dos candidats, perquè Araya va renunciar a presentar-se davant les poques expectatives que tenia de guanyar Així, passat el tràmit…
Xipre 2013
Estat
A les eleccions presidencials del febrer, amb una taxa de participació del 81,6%, el candidat conservador Nikos Anastassiadis va assolir la victòria amb el 57,5% dels vots en segona volta i va superar Stavros Malàs, el qual, amb el suport del partit comunista Akel del president sortint Dimitris Khristófias, en va obtenir el 42,5% Per tal d’evitar la fallida del país i recapitalitzar el sector bancari, al març, l’anomenada troica Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional va proposar un pla d’ajuda de 10000 milions d’euros que preveia una taxa excepcional…
Joan Saura i Laporta

Joan Saura i Laporta
© iniciativa.cat
Política
Polític.
Estudià enginyeria química Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat 1979-91 i diputat al Parlament de Catalunya 1988-95, el 1993 fou elegit vicepresident d’ Iniciativa per Catalunya-Verds IC Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de Rafael Ribó i Massó , càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008 El maig del 2002 fou elegit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i des d’aleshores impulsà un acord amb Esquerra Unida i Alternativa per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina