Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
Esteve Pelaó Gratacós
Futbol
Futbolista.
Desenvolupà la seva carrera al Centre Esportiu Europa, excepte en la campanya 1924-25, en què milità en el Reial Club Deportiu Espanyol Actuava de mig centre i fou capità de l’Europa en la seva època daurada, als anys vint Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa 1923 Es retirà en acabar la temporada 1927-28 Jugà en nombroses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926
Víctor Amela recull el XXXVI premi Ramon Llull
L’escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l’acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener Amela és premiat per La filla del capità Groc , novella a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes 60000 euros
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte
Història
Militar
Militar.
Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871
Pere Lluís de Borja i Borja
Història
Noble, germà d’Alexandre VI.
El seu oncle Calixt III el nomenà capità general de l’Església, castellà de Sant'Angelo, governador de Spoleto i d’altres ciutats, i prefecte de Roma, càrrecs de gran confiança política, militar i personal En traspassar Alfons el Magnànim, hom suposà que el papa li volia atorgar el regne de Nàpols Però a la mort de Calixt el mateix 1458, l’enemistat dels barons romans, sobretot dels Orsini, l’obligà a fugir cap a Òstia i Civitavecchia
Pedro Menéndez de Avilés
Història
Mariner castellà.
El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca
Ferran de Ribera i de Montcada
Geografia
Explorador.
Era capità de l’exèrcit de Carles III d’Espanya El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia dirigí la primera de les dues parts de l’expedició de terra, amb la missió de recollir queviures i bestiar i dur-los a San Diego, on es reuniren les quatre branques de l’expedició Més endavant explorà la costa de la badia del Carmel i cregué deduir-ne la inexistència del port de Monterrey
batalles de Sant Llorenç de la Muga
Història
Fets d’armes ocorreguts en aquesta població (Alt Empordà) durant la Guerra Gran.
La primera batalla significà l’ocupació del poble per les tropes franceses 6 de maig de 1794 La segona batalla 19 de maig fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit Un nou intent 17 de setembre comportà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres
William Edward Parry
Geografia
Explorador britànic.
De jove ingressà a la marina de guerra i feu posteriorment nombroses expedicions a les regions àrtiques El 1818, sota el comandament del capità Ross, intentà de trobar el pas del NW El 1819 dirigí ell mateix una expedició a l’Àrtic amb els navilis Griper i Hecla Explorà la península de Melville En una altra expedició 1827 superà els 82° de latitud nord Escriví, entre altres obres, Journal of a Voyage to Discover the North-West Passage 1821
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Ferran Cotoner i Chacón
Història
Militar
Militar liberal, primer marquès de la Sénia (1871).
Fill de Josep Cotoner i Despuig , del 1833 al 1840 lluità contra els carlins el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero 1843 Fou capità general de Burgos 1847, de Balears 1847-54, de Puerto Rico 1856-60, d’Aragó 1862-63 i de Catalunya 1863-64 1865-66, on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra 1874
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina