Resultats de la cerca

Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…

És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista són estudis,…

Abans de la guerra civil de 1936-39 publicà Macià Trenta anys de política catalanista 1933 i El Sis d’Octubre tal com jo l’he vist 1933 Exiliat a Mèxic 1939, hi escriví les seves memòries en dues etapes, el 1950 i el 1976, finalment editades a Barcelona a cura de Francesc Burguet amb el títol Els diaris de la Rambla 1997 Per bé que no recullen el període bèllic, són un document de gran interès per a conèixer el món periodístic barceloní del primer terç del s XX, durant el qual fou director de La Rambla 1936-38 i Treball 1938-39, òrgan del PSUC

Llicenciat en filologia catalana per la UAB i màster en literatura comparada per la universitat de Yale Des del 1998 ha treballat en diferents segells editorials del Grup 62 Es va donar a conèixer amb la novella epistolar D’unes dones 1990 Ha publicat també la sàtira Síndrome d’Estocolm 2001, una auca novellada sobre la fixació dels catalans pel premi Nobel Ha fet crítica literària des de les pàgines de cultura d’“El País” Ha editat el volum Pere Calders and his Contemporaries 1996 i l’antologia de poesia catalana contemporània Resonancias 2004 Ha traduït, entre d’altres, Chinua Achebe i…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També escriví música…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós tractats són…

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou estrenada…

Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el llibret de l’òpera…

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’època,…

Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…