Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució…

Obtingué el doctorat el 1988 en ecologia evolutiva per la Universitat de Barcelona Feu estades postdoctorals amb el Dr Temple F Smith a les universitats de Harvard i Boston 1988-92, i amb el Dr James W Fickett a Los Alamos National Laboratory de Nou Mèxic 1992-93 El 1994 s’incorporà a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona Des del 2002 coordina el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica  CRG, on lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament d’RNA També és catedràtic de bioinformàtica de la Universitat…

Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista…

Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

Fill d'un destacat industrial del metall i activista d'esquerres, fou educat en escoles d'elit, i posteriorment anà a la Gran Bretanya, on obtingué un doctorat per la Universitat d'Essex Professor a la Universitat d'East Anglia 1985-87, més tard anà a Austràlia, on fou professor d'economia a la Universitat de Sydney fins el 2000, que tornà a Atenes i continuà exercint la docència a la Universitat d'Atenes Des del 2012 és professor a la Universitat de Texas Activista d'esquerres i influït com a economista pel pensament de Karl Marx, en 2004-2006 fou assessor del govern socialista del PASOK Al…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’…

Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978 Professor a la University of Massachusetts Medical School, de Worcester Massachusetts, del 1982 al 1989 Des d’aleshores és director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College, i des del 1990 és investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York Director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona 2005, al desembre del 2013 fou nomenat director del Memorial Sloan-Kettering Center,…

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…