Resultats de la cerca

Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’Urgell, el Km…

Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can Camós Durant més de trenta…

Membre del Centre Excursionista de Sant Llorenç de Terrassa, s’inicià en la pràctica de descens de barrancs, esquí i senderisme a l’Escola de Muntanya de Benasc Posteriorment entrenà al Centre de Tecnificació d’Escalada de la federació catalana El 2004 escalà una paret de dificultat 8a Posteriorment, de la mà de Salvador Serrano, aconseguí el segon 8a i el primer 8a+ L’any 2007 encadenà el primer 8b i un 7c+ a vista Fou subcampiona juvenil de la Copa d’Espanya 2002, campiona sub-20 de la Copa d’Espanya 2003 i campiona 2012, 2016 i medalla de bronze 2013, 2014, 2015 de la Copa d’Espanya sènior…

En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms hipòdrom En l’…

S’inicià en l’esquí alpí, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’eslàlom També assolí el títol català en salts de trampolí 1962 Després, passà al motociclisme i fou president del Moto Club Barcelona a la dècada de 1970 En automobilisme competí en la Fórmula 1430 i guanyà la Copa TS 1974 Simultàniament, començà a practicar la vela al Reial Club Marítim de Barcelona amb el iot Garuda I , i s’especialitzà en creuer Seguí com a tripulant dels iots Bribón I i Bribón II El 1977 disputà l’Admiral’s Cup com a tripulant de l’ Azahara , i posteriorment ho feu amb el iot Tornado Fou el primer català…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat…

Formà part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club d’Esquí Puigmal, de l’Equip d’Espeleologia del Centre Aragonès i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya El 1965 presidí el Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies, precedent de la Federació Catalana d’Espeleologia Realitzà campanyes a Terol i al Solsonès Fou un dels principals impulsors del treball intergrupal a Catalunya i dirigí, al principi de la dècada de 1960, l’Operación Turolensis, primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, amb vint-i-tres participants d’un total de…

L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…

Fundat el 1944, nasqué com a entitat esportiva, tot i que posteriorment adquirí un caràcter més educatiu en temes com la sostenibilitat i l’ecologia Disposa de seccions d’excursionisme, escalada i curses de muntanya, i té escola d’iniciació També practica l’atletisme, amb una escola d’iniciació i tecnificació, l’esquí alpí, el surf de neu i la gimnàstica rítmica, amb equips escolars i federats que participen en Campionats de Catalunya i Espanya Té diversos grups específics, com el de muntanya, de mitja muntanya, de marxes, de fons, d’extrem, de salut per a gent adulta i un equip de cuidadors…