Resultats de la cerca

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama…

Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s  i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake Streamline Baby , 1965 The…

La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland  1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país,  Valley Song  1996,  Sorrows…

Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de…

Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou…

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…

Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya immobilitzà…

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi…

Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial…

Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i jocositat, clara…